dimarts, 3 de novembre del 2020

Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell

L'Abderrahmane amb el seu llibre de Gerald Durrell
Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell (1925-1995), és el llibre que s'està llegint l'Abderrahmane Ouhda. És una novel·la publicada en anglès l'any 1968 de la quan se n'han fet nombroses edicions en diferents idiomes. L'edició en llengua castellana que llegeix l'Abderrahmane l'edita Alfaguara. El llibre comença quan la família Finchberry-White se'n va d'Anglaterra amb destí a un poblet grec, Kalanero. Kalanero està en una illa Melisa, i allí Amanda, David i Yani descobreixen que els rucs poden nedar...

Los secuestradors de burros, Madrid: Alfaguara, 2009.  177 pàgines, 9 €.

Algunes preguntes i respostes sobre l'ocupació pública

Imatge: Gencat
Com s'accedeix a l'ocupació pública?

1. Les administracions públiques fan una oferta d'ocupació als diaris oficials, com el BOE (Boletín Oficial del Estado) o el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

2. A cada convocatòria assenyalen el tipus de procés de selecció (oposicions, concurs, etc), els requisits, el termini, les dates i temari de les proves, el tipus de prova (entrevista, examen, proves físiques, etc.) i les persones que s'examinen.

3. Les proves de selecció.

4. Persones que han aconseguit una plaça, que entren a treballar e període de pràctiques i quan les acaben passen a ser funcionaris. En alguns casos abans de començar a treballar cal fer un curs.

Els funcionaris tenen una relació laboral?

La Llei considera que no hi ha relació laboral en els funcionaris (signen un nomenament), els treballs realitzats per amistat, relació familiar o bon veïnatge o els treballs realitzats per compte propi. Per tant la resposta és no.

On surt publicada l'oferta d'ocupació pública?

 BOE, Boletín Oficial del Estado o el DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya són dos dels diaris oficials on s'hi publica oferta d'ocupació pública. es poden consultar per internet clicant als enllaços.

Algunes institucions on hi ha ocupació pública?

Gobierno de España (Podeu consultar la web dels diferents ministeris o de l'administració pública)

Generalitat de Catalunya (Podeu consultar la web dels diferents departaments o d'accés a la funció pública)

Diputació de Tarragona

Ajuntament de Tarragona

Ajuntament de Reus

Ajuntament de Valls

Consell Comarcal del Tarragonès (Convocatòries)

Consell Comarcal del Baix Camp

Consell Comarcal de l'Alt Camp

Números català-amazig

Foto: Viquipèdia

 ⵜⵥⴰ
 
 ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ
 
 
 
 
Coneixeu la traducció dels números del català a l’amazig?

Zero • 0 - ⴰⵎⵢⴰ (amya).
‎U • 1 - ⵢⴰⵏ (yan).
‎Dos • 2 - ⵙⵉⵏ (sin).
‎Tres • 3 - ⴽⵕⴰⴹ (kṛaḍ).
‎Quatre • 4 - ⴽⴽⵓⵥ (kkuẓ).
‎Cinc • 5 - ⵙⵎⵎⵓⵕ (smmuṣ).
‎Sis • 6 - ⵙⴹⵉⵚ (sḍiṣ).
‎Set • 7 - ⵙⴰ (sa).
‎Vuit • 8 - ⵜⴰⵎ (tam).
‎Nou • 9 - ⵜⵥⴰ (tẓa).
Deu • 10 - ⵎⵔⴰⵡ (mraw).
Onze • 11 - ⵢⴰⵏ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (yan d mraw).
Dotze • 12 - ⵙⵉⵏ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (sin d mraw).
Tretze • 13 - ⴽⵕⴰⴹ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (kṛaḍ d mraw).
Catorze • 14 - ⴽⴽⵓⵣ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (kkuz d mraw).
Quinze • 15 - ⵙⵎⵎⵓⵙ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (smmus d mraw).
Setze • 16 - ⵚⴹⵉⵚ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (ṣḍiṣ d mraw).
Disset • 17 - ⵙⴰ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (sa d mraw).
Divuit • 18 -  ⵜⴰⵎ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (tam d mraw).
Dinou • 19 - ⵜⵥⴰⴷ ⵎⵔⴰⵡ (tẓad mraw).
Vint • 20 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ (simraw).
Vint-i-u • 21 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵢⴰⵏ (simraw d yan).
Vint-i-dos • 22 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⵉⵏ (simraw d sin).
Vint-i-tres • 23 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⴽⵕⴰⴹ (simraw d kraḍ).
Vint-i-quatre • 24 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵇⵇⵓⵥ (simraw d kkuẓ).
Vint-i-cinc • 25 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⵎⵎⵓⵙ (simraw d smmus).
Vint-i-sis • 26 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⴹⵉⵚ (simraw sḍiṣ).
Vint-i-set • 27 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⴰ (simraw d sa).
Vint-i-vuit • 28 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵜⴰⵎ (simraw d tam).
Vint-i-nou • 29 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵜⵥⴰ (simraw d tẓa).
Trenta • 30 - ⴽⵔⴰⵎⵔⴰⵡ (kramraw).
Quaranta • 40 - ⵇⵇⵓⵥⵎⵔⴰⵡ (kkuẓmraw).
Cinquanta • 50 - ⵙⵎⵎⵓⵎⵔⴰⵡ (smmumraw).
Seixanta • 60 - ⵚⴹⵉⵚⵎⵔⴰⵡ(sḍiṣmraw).
Setanta • 70 - ⵙⴰⵎⵔⴰⵡ (samraw).
Vuitanta • 80 - ⵜⴰⵎⵎⵔⴰⵡ (tamraw).
Noranta • 90 - ⵜⵥⴰⵎⵔⴰⵡ (tẓamraw).
Cent • 100 - ⵜⵉⵎⵉⴹⵉ (timiḍi).
Dos-cents • 200 - ⵙⵏⴰⵜ ⵜⵎⴰⴹ (snat timaḍ).
Mil • 1000 - ⵉⴼⴹ (ifḍ).
Un milió • 1.000.000 - ⴰⴳⵏⴷⵉⴷ (agndid).
Un bilió • 1.000.000.000 - ⵉⴼⴹ ⵉⴳⵏⴷⵉⴷ (ifḍ igndid).


dilluns, 2 de novembre del 2020

Mes racines, de Siré Komara

Djibi amb el llibre de Siré Komara.

Siré Komara va escriure als 14 anys el llibre autobiogràfic Mes racines (Les meves arrels). Komara va néixer el 1991 a Guinea i va estudiar al Liceu Francès d'El Cairo. Aquest és el seu primer llibre. Ella l'ha volgut dedicar a la seva família, als seus amics i a la memòria de Tonton Faouzi i Nafi Keita. Djiby Thiam l'ha agafat a la Biblioteca de Salou i l'està llegint: "M'agrada molt perquè explica com era la seva ciutat, Kankan, a Guinea. Parla també del seu col·legi i que cada dia es desperta a les 7 per entrar a l'escola a les 8". Djiby Thiam quan vivia al Mbeuleukhe (Louga, Senegal) s'aixecava a les 7 per anar al col·legi, en canvi ara s'aixeca a les 6 del matí. "Nosaltres ens aixequem a les 7 hores com a hàbit", diu Siré Komara al seu llibre. 

Mes racines. Paris: Cauris Editions, 2006. 54 pàgines, 8 euros.

divendres, 30 d’octubre del 2020

Sortir de l'armari

Comentaris sobre "Salir del armario".


Jean-Pierre Belone, el veí

Eloy Bastardo: Els veí és un personatge que fa canviar a Pignon, que estava punt de suïcidar-se. Li impedeix saltar del balcó dient que havia aparcat justament sota del seu balcó i que li abonyegaria el cotxe, cosa que era mentida. Ho va fer per ajudar a Pignon a la seva vida.El veí Jean Pierre, com que estava al cas de que volien acomiadar Pugnon el va ajudar a mantenir la feina. Li va dir: tinc una idea per a que no t'acomiadin de la feina: fes veure que t'agraden els homes. Pignon va dir que aquesta idea no li agradava, però com sabia que la feina estava en joc va fer cas al veí. Jean Pierre va dir: t'ensenyaré unes fotos, i li ensenya unes fotos de dos homes tocant-se el cul i li va fer un muntatge de les fotos posant-hi la cara de Pignon. Així a l'empresa, una fàbrica de preservatius, es pensarien que li agradaven els homes. Al final això li va servir a Pignon per a no perdre la feina. Pignon va anar a fer una visita al veí dient que moltes gràcies, ja que fins-i-tot havia aconseguit tenir una cita amb la seva exdona. 

François Pignon, el protagonista

Mohamed Ait Daoud: Pignon és un personatge que treballava en una empresa des de feia molt de temps, en aquesta empresa el volien fer fora. Aleshores el veí veu que es vol tirar del balcó i li diu que no es tiri damunt del seu cotxe, que el trencarà. El veí va a casa seva i li diu, et convido a una copa i li proposa una idea per no perdre la feina, fer-se passar per homosexual i que se n'assabentin els companys de feina, La seva antiga dona també se n'assabenta, i el seu fill. No volien parlar amb ell però el seu fill va a casa seva ja que l'havia vist a la televisió a la desfilada gai amb un condó gegant al cap. Recupera el treball però al final el seu cap se n'assabenta de que no és homosexual ja que s'embolica amb una secretària.

Saïd Achouitar: El senyor Pignon es vol tirar del balcó, el veí diu: no ho facis perquè sota el balcó em trencaràs el cotxe! El volen fer fora de la feina i el va aconsegueix convèncer-lo de que no el facin fora fent-se passar per homosexual. El fill i la ex-dona de Pignon pensen que és homosexual, però realment només ho va fer perquè no el fessin fora de l'empresa.

Ismail Oumzout: Un dis ava convidar el seu fill a menjar a casa seva i van parlar de moltes coses i van fumar un porro. El dia següent van fer una festa en honor a Santini a l'empresa i quan acaba marxen tots menys Pignon i la senyors Bertrand, finalment s'acabaran embolicant a l'empresa i el director els sorprèn, descobrint que no és homosexual. Finalment Pignon aconsegueix parlar amb la seva exdona, la seva filla i al final de la pel·lícula es fan un a foto tots els de l'empresa menys els dos homes que havien pegat a Pignon.

Juan Luis: Abandonado por su mujer, ignorado por su hijo y despreciado por sus compañeros,con el despido sobre su cabeza, está a punto de arrojarse por la ventana, pero un vecino psicólogo jubilado, le aconseja fingir su homosexualidad para conservar su trabajo.

Info sobre la pel·lícula a Viquipèdia

New York Times 

dilluns, 19 d’octubre del 2020

Comparativa musical

Hem vist llegit les lletres d'aquest parell de cançons, Boig per tu i Una lluna a l'aigua. Compararem les dues lletres per tal d eveure coses en comú o principals diferènces. D'aquesta manera entrarem millor a entendre el contingutv i les metàfores que contenen. Juan Luis diu que les dues cançons transmeten un missatge sobre l'estar enamorat, i que a ell li trasnmet més la cançó de Txarango ja que des del principi la cançó comunica alegria i emoció, bona vibració i alegra d'alguna menera el dia. I a vosaltres, quina us agrada més?
Video cançó orignal de Sau Video amb la lletra Lletra Video amb la lletra Lletra Lletra en anglès

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Continents, oceans, unitats de relleu, rius i paisatges naturals

 UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1 

Continents 

                                                                                  Imatge: Viquipèdia
 

Definició de continent: Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida. No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. (Definició de l'Enciclopèdia Catalana).

Els continents:


Més informació: Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana.

Oceans

Imatge: Viquipèdia

Definicions d'oceà: Cadascuna de les cinc grans parts d’aigua compresa entre els dos grans continents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà Antàrtic.(Definició de l'Enciclopèdia Catalana)

Oceà, cos continu d’aigua salada que es troba en enormes conques de la superfície de la Terra. 
(Continuous body of salt water that is contained in enormous basins on Earth’s surface).

(Definició de l'Encyclopaedia Britannica)

Els oceans:

Més informació: Viquipèdia.

Unitats de relleu  (En construcció)

Definicions

Les formes del relleu de la terra es classifiquen per atributs físics característics com l'elevació, pendent, orientació, estratificació i tipus de sòl. (Viquipèdia)

  • Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
  • Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
  • Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
  • Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
  • Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
  • Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
  • Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
  • Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
  • Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
  • Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
  • Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
  • Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
  • Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
  • Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
  • Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
  • Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

 Principals unitats de relleu del planeta

 Principals unitats de relleu d'Espanya

 Principals unitats de relleu de Catalunya

Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:

Llista de les muntanyes més altes del món

L'Everest al National Geographic

Òscar Cadiach a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia

Araceli Segarra a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia.

La cumbre del Everest (Historia Hoy), sobre els primers en fer l'Everest: Edmund Hillary i Tenzing Norgay.


 

Edmund Hillary. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el nepalès Tenzing Norgay.

Tenzing Norgay. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el neozelandès Edmund Hillary.

Òscar Cadiach (Twitter, Instagram). El primer català en coronar l'Everest, el 1985, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès. Ha estat també el primer alpinista català en coronar els catorze vuit mils del planeta sense servir-se d'oxigen suplementari. Viu a Tarragona.

Araceli Segarra (Twitter, Instagram). La primera catalana en coronar a l'Everest, el 1996. Nascuda a Lleida.

Kilian Jornet (Twitter, Instagram). La persona que ha coronat l'Everest dos cops en menys interval de temps. Sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari, superant les marques dels xerpes Pemba Dorje i Lakpa Gelu. També ha estat la tercera persona que l'ha coronat més ràpid, després de Hans Kammerlander (16h 45′) i Christian Stangl (16h 42′).

Rius (En construcció)

Paisatges naturals (En construcció)

UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1


dijous, 1 d’octubre del 2020

Vocabulari del llibre Natura d'Olga Xirinacs

Aquí anirem fent el recull del vocabulari del llibre Natura d'Olga Xiriancs treballat a classe.

Vocabulari del poema L'alzina del bosc

Alzina:  "És un tipus d'arbre que com a fruit fa les aglans (en castellà bellotas), que agraden molt als esquirols" (Definició de Kevin Amador). Veure Viquipèdia. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.





Alzina al terme municipal de la Secuita. Foto: E. Boada

Límit: Part extrema on acaba un territori o extensió qualsevol. Aquí fa referència al límit on es troben cel i dels arbres. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Capçada. "És la copa d'un arbre, en aquest cas de l'alzina". Definició de Mohamed Ait Daoud. Veure Viquipèdia. Apareix en plural, capçades, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Gaig. Ocell. Apareix en plural, gaigs, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

 

Gaig. Foto: Viquipèdia

Cadernera. Ocell. Apareix en plural, caderneres, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

                                         Cadernera. Foto: Viquipèdia

Merla. Ocell. Apareix en plural, merles, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

 
Merla mascle. Foto: Viquipèdia

Pit-roig. Ocell.
"És un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa" (Fragment de la definició de Viquipèdia, aquí la trobareu complerta). Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Pit-roig. Foto: Viquipèdia.

Tudó. Ocell de la família dels colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit. Apareix en plural, tudons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.

Tudó. Foto: Viquipèdia

Falcó. Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, d’ales punxegudes i cua llarga i estreta. Apareix en plural, falcons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.

Falcó. Foto: Viquipèdia

Feréstec. No domesticat. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Emboscat. Cobert de bosc, dins del bosc. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.



dimarts, 29 de setembre del 2020

Aplica amb l'ajut de mapes conceptes geogràfics bàsics, físics i polítics, relacionats amb l'orientació en l'espai


 
Us heu fixat en aquest antic mapa de Bèlgica? Té forma de lleó, si el poguéssim desplegar a dins hi veuríem força fidelment les principals localitats belgues, però tots sabem que ni Bèlgica té forma de lleó, ni Itàlia de botina. És un mapa de 1630, època en què ja estava molt desenvolupada la cartografia, fet que indica que aqust mapa el que volia era comunicar una idea de força i pertayença, no realment que aquest país tingués forma de lleó. Ara bé, la imaginació antigament era molt present en els mapes, normalment dibuixats a partir d'unes poques dades. Han passat moltes coses des del 1630 a avui? Mireu el mapa actual:
                                                          Enllaç original del mapa.


Avui buscarem diversos mapes antics. N'hi ha de molt més antics, de quan encara ni es coneixia  la totalitat d'Àfrica o Amèrica, per posar dos exemples. N'hi ha on hi surten dracs i sirenes. Aquest viatge pels mapes acabarà a la nostra butxaca, e una APP molt coneguda. Google maps. El mapa antic que haureu buscat i us hagi agradat més l'heu de comparar amb un mapa modern, actual, i relacionar-lo amb una ubicació de Google earth.

Podeu enviar l'exercici al correu del professor.

Diferències entre un mapa antic i modern:

Mehdi. "Pel que fa al mapa de Catalunya antic hi sortia Perpinyà, en canvia ara no".

Maximus. "Els noms escrits en el mapa antic són diferents, en canvi ara els noms són més moderns, els actuals".

Moha A. "Ara amb Google pots veure les cases, en canvia abans teníem molt poca informació".

dijous, 21 de maig del 2020

Preinscripció PFI

Foto: Eduard Boada. Creative Commons
Dels 25 de maig al 5 de juny s'obre el període de reinscripció als Programes de Formació i Inserció. En aquest enllaç hi trobareu la infprmació dels cursos ofertats al nostre institut on us podeu preinscriure, enguany de forma telemàtica arran de la crisi del Covid-19:

Enllaç amb la informació per a la preinscripció als PFI de l'Institut Pere Martell

Enllaç amb infrmació general

dilluns, 18 de maig del 2020

Taxa de mortalitat

Imatge: Wayne Wilkinson. Atribución Sota llicència CC
Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618. 

A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?

Taxa de mortalitat = ( Defuncions / Població total ) x 1000

(59.576 / 7.539.618) x 1000

(0,0079017) x 1000

La taxa de mortalitat és del 7,9 ‰

Enllaços a investigar:
Conceptes d'estructura demogràfica (definicions).
Definició resumida de taxa de mortalitat 
Definició complerta de taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat a Catalunya (2011)
Indicadors de mortalitat a Catalunya (2006-2010)
Població a Catalunya
IDESCAT

dilluns, 11 de maig del 2020

Conceptes d'estructura demogràfica

Imatge d' Upyernoz . Sota llicència CC.
Teniu les instruccions al correu electrònic, si no l'heu rebut contacteu deixant un comentari o escrivint un correu.

Taxa de natalitat: Relaciona la població global d'un país amb els naixements. Es calcula amb la fórmula següent: Nombre de naixements en un any dividit entre la  població total i multiplicat per 1000.
Taxa de mortalitat: Relaciona la població global d'un país amb les defuncions. Es calcula amb la fórmula següent: Nombre de defuncions en un any dividit entre la  població total i multiplicat per 1000.  

Índex de fecunditat: Indica el nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida.
Creixement natural o vegetatiu: Indica la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el de defuncions en un país o indret determinat.

Saldo migratori: Indica la diferència que hi ha entre el volum de la immigració i el de l'emigració en un país o indret determinat.

Saber-ne més: Visiteu la pàgina d'Idescat.

Article periodístic sobre el saldo migratori.

Llegeix els enllaços.

Visita la pàgina d'IDESCAT i busca alguna curiositat i la comparteixes.

Resol aquest problema i envia la solució al correu del professor:

Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618. 

A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?

Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional.
Crèdit: Entorn social i cultural.
Bloc de continguts: Territori, societat i recurssos comunitaris.

Proves d'accés cicles formatius de grau mitjà

Foto: Eduard Boada. Creative Commons
Inscripció: del 13 (a partir de les 9 h) al 21 de maig de 2020 (*)
Pagament de la taxa: fins al 22 de maig de 2020 (abans de les 22 h) 
Informació general

Enllaç directe a la matrícula

Mostres de proves anteriors
Més mostres (del 2000 al 2017), també aquí (del 2011 al 2019)

Calendari
Inscripció: del 13 (a partir de les 9 h) al 21 de maig de 2020. 
Pagament de la taxa: fins al 22 de maig de 2020 (abans de les 22 h). 
Llista provisional d'admesos i exclosos: a partir del 5 de juny de 2020. 
Presentació de la documentació mitjançant un correu electrònic a la bústia corporativa del centre seu triat per fer la prova: del 8 al 18 de juny de 2020. 
Llista definitiva d'admesos i exclosos: a partir del 19 de juny de 2020. 
Prova: 25 de juny de 2020. Properament es l’hora de convocatòria.
Qualificacions provisionals: a partir del 8 de juliol de 2020.
Termini per presentar reclamacions mitjançant un correu electrònic a la bústia corporativa del centre seu triat per fer la prova: del 9 al 13 de juliol de 2020.
Qualificacions definitives i emissió de certificats: a partir del 14 de juliol de 2020 .
(*)Totes les dates proposades del mes de juny i posteriors són provisionals i podran variar en funció de l'evolució de la pandèmia.

diumenge, 3 de maig del 2020

Estructura política de l'Estat

Imatge extreta del blog Si ministre.
En aquest post oferim un seguit de definicions (*) al voltant de l'estructura política de l'estat..

Tasca: Escolliu una d eles definicions i expliqueu-la al correu electrònic en 100 paraules, incorporant algun exemple. Qui tingui dificultat per escriure-ho pot enviar una fotografia o un video on ho expliqueu oralment també al correu electrònic. Deixeu també un breu comentari al post amb la vostra opinió.
Data de lliurament: 9 de maig.

 Poder legislatiu: El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.

Poder executiu: En la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de facto de l'executiu és el cap de govern. L'executiu és anomenat "l'administració" en els sistemes presidencialistes o "el govern" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat "president") té més independència de la branca legislativa, ja que, a diferència dels sistemes parlamentaris, no és elegit pel parlament pel partit o la coalició amb més seients, sinó que és elegit directament poble per sufragi. A més, el president és alhora el cap d'Estat.

Poder judicial: El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del govern (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges o magistrats. La funció principal del poder judicial és resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar la interpretació oficial de les lleis o la constitució. Usualment la branca judicial està representada per una Cort Suprema de Justícia o Tribunal Suprem de Justícia. Els jutges i magistrats no estan sotmesos a ordres ni mandats de cap mena; en les seves decisions, només estan sotmesos a allò que diuen les lleis, i no tenen llibertat per jutjar fora del marge de la llei.

Foto de MyJon. Sota llicència CC.
Constitució: La Constitució reflecteix les normes que regulen el govern i garanteix els drets individuals i col·lectius dels ciutadans i ciutadanes de l'estat.

Sobirania nacional: Indica que el poder resideix en mans de tots els ciutadans i ciutadanes que siguin més grans de 18 anys, independentment del lloc de residència, sempre que tinguin la nacionalitat.

Monarquia parlamentària: El cap d'Estat és el rei, que és el símbol de l'estat. Les funcions bàsiques del rei són de representació dins del país i en les relacions internacionals.
Foto de Veebl. Sota llicència CC.

Sufragi universal: El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Monarquia absoluta: La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder polític absolut.

República: Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. 

Democràcia: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. 

Dictadura: Forma política de què es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.

(*) Nota: deficinions procedents de: PACFGM, Viquipèdia, Enciclopèdia Catalana.

Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional
Crèdit: Entorn social i cultural.
Bloc de continguts: Ciutadania en una societat democràtica i pluricultural.

dimarts, 28 d’abril del 2020

Dibuixant l'emergència


Dibuix de Khalid Biki
Heu escrit sobre l'emergència, la situació actual de confinament... el dibuix també é suna forma d'eplicar la realitat. Gràcies Khalid! Algú més s'anima?

dijous, 16 d’abril del 2020

#PFIconfinats

Foto: @eduardboada
Ja hem començat a rebre correus vostres. Penseu que la setmana vinent ja hem destar tots posats en el curs, preparem-nos. 

Si entreu a Twitter, amb l'etiqueta #PFIconfinats hi penjarem material que podeu anar llegint. De totes maneres pel moment centrarem l'activitat via correu electrònic i aquest blog com a nexe. Mireu d'anar-hi entrant, i anirem agafant ritme.

Heu de tenir creut un perfil de: Gmail, Twitter i Instagram.

Si poseu aquest blog en versió web hi trobareu una columa a la dreta, això es pot fer des del mòbil també, anant al final de tot i pitjant l'opció "veure com a pàgina web". Hi trobareu la imatge marró sobre les proves d'accés a Cicles formatius, amb un enllaç a models d'examens amb la solució. Els qui opteu a seguir estdiant a cicles l'any vinent es importamt que us hi poseu, aquest és l'enllaç. El trobareu permanent a la columna de la dreta.

Fusters: Aquí teniu l'enllaç al blog de fusteria on hi trobareu el video The carpenter.

Vinga! Esperem les vostres paraules sobre com viviu aquests crisi!

dilluns, 13 d’abril del 2020

Com heu estat?


Al correu electrònic heu d'enviar una redacció de 100 paraules sobre com heu viscut la crisi del Covid-19 des de que vam deixar l'institut fins ara. La podeu centrar en aspectes personals, o bé a nivell més genèric. Una selecció de fragments els penjarem aquí, i així podrem llegir-nos, ja que no ens podem veure les cares, de moment. Termini: abans de dissabte a les 13 h.

Fusteria

Gonzalo

Lo primero que vi de este virus fueron los memes y algunas noticias que se escuchaban. Ya cuando cancelaron las clases y cerraron todo ya se veía como algo más importante que era capaz de matarte, aún así salía para comprarme tabaco, hacer la compra y otras cosas de casa que antes no hacia. De pasarme el día fuera de casa a pasarme el día en casa, aprovechaba cada tarea para salir a fuera a tirar la basura a comprar lo que sea... Ya cuando llevaba un mes y iban sumando días a la cuarentena me daba rabia estar en casa se me acababan las cosas que  hacer. 

Va començar tot una mica improvitzadament i pel mòbil van començar a arribar memes, però penso que quan vam veure la quantitat de morts i gent afectava la broma va passar ràpid, no et sembla? Tens raó amb el que dius d'estar a casa, no deu ser fàcil pensar cada dia en quines coses poder fer. Vaja, vull dir coses que et permetin escapar de la rutina, perquè de feina no en deu faltar.

Radu

Yo cuando ha empezado la crisis del coronavirus estaba en mi país. Cuando he vuelto todo esto me lo tomaba como una broma pero no es asi. Ya me he cansado de estar todos los dias en casa. De vez en cuando salgo a la calle porque en casa me aburro ya. Y si viene la policia le digo que voy a la farmacia o a comprar. Prefiero estar en clase que estar en cuarentena. Yo la verdad creo que todo esto es mentira y nos hacen estar en casa por que va a pasar otra cosa. Espero que se acabe ya todo esto y que salgamos ya a la calle.

És així, però pensa que és molt important qudar-se a casa, per tu i per la resta de persones, mira aquest enllaç, sobretot per les persones vulnerables, que poden morir d'infectar-se. La casa no ens tanca, la casa ens protegeix. També us trobo a faltar! No és gens fàcil tot plegat, Radu!

Joel

El covid ha provocado que la gente se asuste y que los adolescentes como yo tengan más ganas de salir, estos meses han sido extraños y aburridos, sobre todo el covid nos une más a las familias, vecinos, amigos virtualmente. Pero gracias a esto, gracias a que nos quedamos en casa, salvamos vidas, hay familias que pasan la cuarentena con tecnología, juegos de mesa, cocinando, en mi caso estudiando el covid, pasando estos días hablando con amigos mediante Instagram y WhatsApp.

Molt bé Joel, me n'alegro de que estguis investigant el covid-19, així segur que ets més conscient del moment actual. La casa ens protegeix, i gràcies a les xarces socials podem tenir contacte amb els amics. T'imagones el mateix en una altra època, sese internet, o en un altre país, més pobre, sense les cases equipades que generalment tenim? Hi ha zones on no hi ha ni aigua a les cases, per això cal pensar-hi. 


Fontaneria

Saïd

Cuando ha empezado la crisis del coronavirus (covid19) en China y Italia...,lo tomaba como una broma pero no es así porque el coronavirus afecta a personas de todo el mundo, incluidas muchas familias. A medida que el virus  continua apareciendo en más sociedades  y generalmente se propaga entre las personas al tocer y estornudar o cuando una persona toca a una persona infectada y desde que dejamos el instituto hasta ahora cada dia hago alguna cosas diferentes para no aburrirme, como cocinar, deporte, leer o hablar con la familia.

Realment ningú es va poder imaginar tot el que està passant4, de la manera que està passant. L'important és que anem seguint les indicacions i les mesures de seguretat. Sepre en les coses negatives hi podem trobar alguna cosa bona, i el que estàs dient ho és: parlar amb la família, llegir, cuinar... molt bé! 

Recordeu a registrar-vos via gmail per poder deixar els comentaris amb el nom, si o so podevem veure de qui són.

dijous, 26 de març del 2020

Situació excepcional


Recomanem entrar en aquests enllaços:

Institut Pere Martell

Departament d'Educació
Comunicats del Departament d'Educació
Informacions oficials sobre el coronavirus


A causa de la situació actual i d'acord amb les instruccions rebudes, us informem que es suspenen temporalment les proves d'accés a cicles formatius, convocatòria 2020. 

El Departament d’Educació ajorna tots els tràmits relacionats amb el procediment de preinscripció i matriculació de l’alumnat de tots els ensenyaments, en totes les etapes.

Per a qualsevol dubte podeu contactar via correu electrònic. Els alumnes que no hagueu rebut contacte per part dels vostres tutors si us plau contacteu via correu electrònic amb el vostre tutor.

Mentrestant recomanem investigar aquests enllaços on hi podeu trobar activitats, així com les entrades del blog i el que anireu rebent per coroeu electrònic quan sigui el moment.


Ens veurem aviat! Quedeu-vos tots a casa, pel vostre bé i pel bé de tothom!

dimecres, 18 de març del 2020

Preneu les roses, d'Olga Xirinacs


Foto: Eduard Boada  CC BY-NC-ND 4.0
La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco impulsen cada any un seguit d'activitats. Cada any s’encarrega un poema a un autor que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia. Aquesta petita publicació és una eina molt útil a classe, ja que ens permet treballar un poema i disposar d'una acurada traducció a moltes de les llengües maternes de l'alumnat. La poesia es tradueix a  l'alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, asturià, castellà, danès, euskera, francès, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità, quitxua, romanès, ukrainès i wòlof.

Foto: Eduard Boada  CC BY-NC-ND 4.0
A l'enllaç us podeu descarregar el quadernet dedicat a l'Olga Xirinacs, escriptora nascuda a Tarragona el 1936; amb la traducció del poema Preneu les roses a diversos idiomes.

Enllaç al PDF

Enllaços: MèliesLa primavera d'Odilon Redon, Resurrecció de Tolstoi.

MFG - Mòdul formatiu: 1 Estratègies i eines de comunicació
UF 2: Comunicació escrita
RA1: Comprèn el que llegeix, en llengua castellana i catalana, tot diferenciant les idees principals de les secundàries i aplicant estratègies de lectura comprensiva.