dijous, 22 de novembre del 2018

El millor edifici del món? Una remota escola brasilera feta de fusta

Us recomanem llegir l'article d'Oliver Wainwright puiblicat aquesta setmana al The Guardian:

This year’s Royal Institute of British Architects prize goes to the timber and mud-brick Children Village, which doesn’t need air-con even in 45 degree heat

The world's best building? A remote Brazilian school made out of wood

Eines:LexilogosCambridge Dictionary i Google Translator

Video sobre The Guardian: Three Little Pigs advert

divendres, 5 d’octubre del 2018

Participem a la convenció anual de paviments de fusta

Alumnes del PFI-FIAP de l'Institut Pere Martell amb Ángel Ramírez Mon,
president d'honor de la FEPM.
L'alumnat del curs PFI FIAP d'auxiliar en treballs de fusteria i instal·lació de mobles ha participat a la convenció anual 2018 de la Federación Española de Pavimentos de Madera (FEPM) que es va dur a terme a l'Altafulla Mar Hotel coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari d'aquesta activa organització empresarial que aplega 241 persones físiques i jurídiques. També coincideix amb el quarantè aniversari de l'Associació Catalana d’Industrials del Parquet (ACIP).

L'alumnat va poder participar en diferents activitats professionals i conèixer de primera mà les novetats d'aquest sector juntament amb els principals empresaris i prescriptors del món dels paviments de fusta.

En la convenció es va posar en valor els paviments de fusta i els reptes que encara aquest sector, així com veure el funcionament de la federació presidida per Àngel Nevado. Vam poder conèixer de primera mà aspectes com la trajectòria de la FEPM, la conservació i protecció de la fusta contra organismes xil·lofags (els temuts corcons i tèrmits), com  afecta la humitat en la degradació de la fusta, casos pràctics de disseny, cases de fusta singulars,  com ara un refugi d'alta muntanya i una cabana de pastor. També van poder conèixer com funciona un gremi de la mà del secretari de la FEPM.

A part l'alumnat va poder visitar estands de firmes comercials afins al sector dels paviments i mentre es feia la sessió de networking un parell d'alumnes es van atansar a saludar el president d'honor de la FEPM, amb qui van parlar i els va signat un autògraf a la targeta identificativa.

Aquesta activitat ha estat possible gràcies a les gestions del professor de tecnologia de fusta Jaume Cárceles i de l'acollida del departament de fusta i moble-edificació i obra civil de l'Institut Pere Martell.

Algunes de les opinions de l'alumnat:

Dioni: "Desconeixia que alguns insectes els hi agradés tant la fusta".
Baba: "Ens van explicar coses interessants, com ara com acabar amb les plagues que acaben destruint la fusta".
Dani B.: "Em va agradar conèixer com Ángel Ramírez va explicar la creació de la FEPM".
Pol: "El que em va agradar més va ser quan Josep Bunyesc ens va ensenyar com feien les cases de fusta al Pirineu".
Èric: "La gent de la convenció va ser molt agradable, vaig trobar interessant el que va explicar Leandro Marcos sobre els corcons".
Alexandru: "En va interessar la resistència dels paviments de les cases de fusta del Pirineu".
Antonio: "Amb el petit vídeo de Jose Blanco vaig entendre perquè era important la insonorització".
Marc: "Gràcies a la convenció vam poder rebre molts consells, com ara l'aïllament i aprofitament d'energia per escalfar la casa".
Juan: "Hi havia un bon ambient. Em va agradar poder-hi assistir i tenir l'oportunitat de conèixer tot el que envolta el parquet".
Bume: "Tinc un autògraf del president d'honor Ángel Ramírez!".
Dani C.: "Va ser una gran experiència perquè vam rebre informació i consells dels millors".

   Enllaços: 
FEPM
ACIP 
    Revistes:
Pavimentos 
Madera sostenible

divendres, 9 de març del 2018

Equacions de mostra amb solucions

Foto: Alex Barros, llicència Creative Commons
Per tal de repassar equacions i revisar valtrus mateixos les solucions us recomano aquest enllaç: Mates fàcil.

Repasseu les que hem anat fent a classe i per qualsevol dubte pregunteu, sobretot.

Repasseu també els exercicis que tenim penjats aquí i que hem fet a classe.

dimarts, 23 de gener del 2018

El nombre d'or


Euclides sobre el 300 aC va definir el nombre auri, un nombre que podem trobar en monuments, natura, o en nosaltres mateixos. En aquests videos podeu veure un documental i dues explicacions. També us ecomano aquest enllaç.
Rectangle auri i nautilus. Imatge: El fil de les clàssiques

dijous, 11 de gener del 2018

Proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà 2018

Està a punt d'engegar el període de matrícula a les proves d'accés a cicles formatius. A partir d'aquests enllaços hi trobareu tota la informació. Preneu-ne nota i molta sort!  

Proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà:

dimarts, 9 de gener del 2018

L'epitafi de Ramon Comas i Maduell

Ramon Comas. Link imatge.
A partir d'un dels epitafis escrits pel poeta Ramon Comas i Maduell (1935-1978) hem fet un exercici, on hi han participat Turia, Mohamed A, Claudia, Izan, Ana, Dani, Victor, Javi, Alex, Brian, Jairo, Mohamed M i Izan.

Es tractava d'imaginar quina era la història de la persona que hauria inspirat l'epitafi del llibre Comptar les bigues (1968), de Ramon Comas i Maduell. Agafant fragments de totes les històries hem escrit un text únic copiant i enganxant frases. 

Hem aconseguit crear entre tots una història inspirada en la poesia del poeta tarragoní Ramon Comas i d'alguna manera pensar en el futur. Bona feina!

Epitafi escrit per Ramon Comas i Maduell:

Era valent. I era just.
S'havia jurat ser lliure.
Però s'havia de viure!
Vet aquí de què s'ha mort.
Amb fe lluitava, i amb febre
que aviat va fatigar-lo.
No es tracta d eperdonar-lo,
perquè va escoltar el seu cor.
No era ell qui el feia callar.
Senzillament, fa plorar

Una vida una mort. Relat col·lectiu escrit a partir de l'epitafi:


Rondava l'any 1942, era jove amb moltes ganes de viure, una persona molt generosa i simpàtica. Sempre tenia un somriure a la cara. Ajudava molt a la gent i va viure molt feliç fins als 23 anys. Tenia molts amics i famíla, una famíla que se l'estimava molt. I era una bellíssima persona, i a l'hora de la veritat un tros de pa i era força intel·ligent. Era molt fort, era una persona treballadora i treballava del que fos. La seva autoestima era extraordinària, com la seva manera de servir canyes. Era un bon cambrer. Era una gran persona i feia lo que volia. Vivia la vida tal i com volia i podia. Feia esport i de tant en tant discutia amb la nòvia sobre coses de poca importància, ja que tenien poques coses en comú.

Vivia molt bé, ho tenia tot, però li faltava alguna cosa per estar del tot a gust. De jove no havia anat de festa, ni ballava, ni res. Fins que va morir la seva mare de càncer, llavors va començar a tenir un comportament estrany. Un dia va decidir anar-se'n de festa amb els seus amics. Va beure fins que no podia ni caminar, i va ballar fins que li van sortir butllofes als peus. Però ell no sabia que beure més alchol del compte tenia conseqüències.

Va deixar de treballar per viure al carrer i va haver de demanar diners per a menjar. A mesura que va anar passant el temps es va anar endinsant en el món de la droga, així els diners que aconseguia per a menjar, els gastava en droga. Cada dia les coses anaven a pitjor i va començar a anar amb prostitutes.  A ell li agradava molt viure però feia coses molt boges. Era molt atrevit i no es cuidava massa.

Tenia pocs amics. Com que veia que això no anava enlloc va anar coneixent gent  fins que va posar-se en una banda. Va començar a gastar en màquines escurabutxaques. Quan guanyava comprava droga i continuava jugant fins que es va arruïnar, i no tenia ni diners ni per a les xeringues, pel que es punxava amb els que trobava. 

Estava sempre de festa i sempre rondava, però un dia va deixar de fer tot això i va posar-se malalt. Llavors ja no va poder fer coses. El metge va trobar una malaltia molt dolenta i perillosa, per la que no hi havia cap medicament. Una malaltia estranya que només afecta l'u per cent de la població, però que resulta mortal. El metge i li va dir que la causa era no haver usat protecció. Havia agafat la SIDA.
Va caure malalt i va conèixer dues dones que el van convidar a un motel. L'objectiu era matar-lo després de drogar-lo. Això va ser l'any 1981 al poble de Salou, amb una xeriga en un braç ensangonat i dos cossos.

La seva mort va ser una desgràcia, però a ell aquesta idea li feia gràcia. A ell no li van perdonar perquè ho feia tot sense pensar.

Epitafi. Foto by Nightwish62 (CC)
L'Izan ha escrit un nou epitafi per al protagonista dels versos de Ramon Comas i Maduell, i sense saber-ho ho ha fet en un estoil que recorda els epitafis de Spoon River, del poeta americà Edgar Lee Masters:

Quan vaig néixer, tots reien i jo plorava. 
Vaig viure de tal manera 
que quan vaig morir,
tots ploraven i jo vaig riure.