Teniu les instruccions al correu electrònic, si no l'heu rebut contacteu deixant un comentari o escrivint un correu.
Taxa de natalitat: Relaciona la població global d'un país amb els naixements. Es calcula amb la fórmula següent: Nombre de naixements en un any dividit entre la població total i multiplicat per 1000.
Taxa de mortalitat: Relaciona la població global d'un país amb les defuncions. Es calcula amb la fórmula següent: Nombre de defuncions en un any dividit entre la població total i multiplicat per 1000.
Índex de fecunditat: Indica el nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida.
Creixement natural o vegetatiu: Indica la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el de defuncions en un país o indret determinat.
Saldo migratori: Indica la diferència que hi ha entre el volum de la immigració i el de l'emigració en un país o indret determinat.
Visita la pàgina d'IDESCAT i busca alguna curiositat i la comparteixes.
Resol aquest problema i envia la solució al correu del professor:
Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618.
A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?
Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional. Crèdit: Entorn social i cultural. Bloc de continguts: Territori, societat i recurssos comunitaris.
Reclamacions territorials de l'Antàrtida, el continent gelat
Hi ha set països que mantenen reclamacions territorials en parts de l'Antàrtida.
És habitual que aquests països situïn les seves bases científiques i
instal·lacions dins dels territoris que reclamen. Llevat dels
reconeixements d'alguns països reclamants, no hi ha cap altre país que
reconegui les reclamacions. El 1959, 12 estats van signar el Tractat Antàrtic,
que estableix l'ús pacífic del continent, la llibertat d'investigació
científica i la prohibició d'activitats de caràcter militar, entre
altres. Aquest tractat, signat avui per 57 estats, també va congelar les reclamacions territorials i
en va prohibir de noves.
Algunes de les opinions dels alumnes del PFI d'auxiliar de fusteria de la visita a les muralles, catedral, capçalera del circ i amfiteatre que vam fer el passat 14 de novembre.
M'ha agradat veure com era la Tarragona romana, sobretot m'ha agradat l'amfiteatre i conèixer la història de Fructuós i els assassinats allí. De la catedral el que més m'ha cridat l'atenció és el claustre i m'ha sorprès veure-he peixos de colors.A la catedral no hi havia estat mai i peso que són bonics els vidres de colors.
Juan
El que més em va agradar va ser passejar per la muralla romana ja que hi havia moltes coses que no coneixia, com ara les marques dels picapedrers a la muralla, que servien per poder cobrar. També em va agradar l'amfiteatre per imaginar-m'hi els lleons i com ens van explicar les curses que feien al circ.Jo ja hi havia estat quan feia l'ESO.
Ryad
Em va interessar quan ens van explicar les tècniques de construcció dels romans, i també passar un matí diferent aprenent coses. L'amfiteatre romà em va agradar per veure com el van construir, i penso que és un molt bon treball. Em va agradar entrar a la catedral i veure la llum del rosetó des de dins. Era la primera vegada a la meva vida que entrava a una església. Una cosa curiosa és que vaig veure com per construir la catedral utilitzaven pedres romanes, com el sarcòfag que hi ha a la façana.
Mohamed
Em va agradar conèixer la història dels romans, la seva forma de vida, com es divertien i construïen edificis. L'amfiteatre i el crec em van interessar, perquè no ho coneixia. També em va agradar conèixer la catedral per dins i la seva història. Té una arquitectura que em va impressionar. També em va agradar conèixer una mica d'història de la catedral i la religió, ja que no en se massa, així com conèixer la història de l'arquitectura romana i de la catedral. No coneixia cap dels monuments que vam visitar.
Benjamín
L'amfiteatre romà que hi ha al costat de la platja va ser el que més em va agradar, em va semblar molt curiós tot el que ens van explicar sobre els animals, tant la compra venda que es feia d'animals, com imaginar com es deurien sentir les persones que havien de lluitar contra lleons. De la catedral em va impressionar que és molt gran, no hi havia entrat mai i pensava que seria molt més petita.
Diuen que a George Mallory li van preguntar perquè volia escalar l'Everest, i ell va respondre: "Per què és allà". El 8 de juny del 1924, els escaladors britànics, George Mallory i Andrew
Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar
l'ascensió al cim més alt del món, l'Everest, per la cara nord. Mai no
van tornar. Les misterioses circumstàncies de la desaparició han deixat
sense resoldre una de les grans incògnites de la història de
l'alpinisme. És impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos
alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els
primers a fer el cim de l'Everest, gairebé trenta anys abans que ho fes
Sir Edmund Hillary.
Us proposem escoltar aquest àudio del programa de Catalunya Ràdio "En guàrdia" d'Enric Calpena,, amb Josep Maria Solé i Sabaté,
historiador, i Dani Martí Garín, periodista i professor de la Facultat
de Comunicació Blanquerna.
Informació relacionada:
Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:
A partir dels conceptes bàsics d'estructura política de l'estat, ens plantegem un exercici sobre quin seria el nostre país ideal fent servir la imaginació. Aquí en seleccionarem alguns dels plantejats a classe, i anirem completant la descripció a partir del treball dels seus creadors.Un dels requisits és que es respectin els drets humans.
República del Fred (Gerard Villaverde)
Es va fundar el 15 de novembre de 2022 quan l'actual president, Gerard Villaverde, va constituir la seva constitució. Està situat al sud de l'Antàrtida, la política és liberal, l'idioma oficial el castellà, té 100 habitants, la moneda és el Villa i el codi del país és RP FR, tal i com consta a la seva bandera.
República de Babylon (Mouhamed Habid)
El president Mouhamed Habid la funda el dia 11 de novembre de 2022. Està situada entre Senegal i Gàmbia, amb 3.000 habitants i una superfícies de 4.700 km2. La major part de la població es dedica a l'agricultura. La seva moneda és el pam.
Babylon és regeix per la democràcia, emet el seu propi passaport i la seva bandera.
El govern està dirigit pel president i el parlament és l'Assemblea nacional.
República de Gulum (Safian Karimou)
És un país democràtic, on les regles són per protegir la seva gent. Tothom té dret a preguntar al govern el que no entengui. La República de Gulum es regeix per la no violència i el respecte mutu, El dret a l'educació i a professar qualsevol religió, així com la no discriminació a cap altre poble, la llibertat de moviments i la justícia per a tothom són els drets fonamentals de la República de Gulum. El seu govern es regeix sobta el lema de llibertat i justícia.
Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional Crèdit: Entorn social i cultural. Bloc de continguts: Ciutadania en una societat democràtica i pluricultural.
Definició de continent: Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres
emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es
distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del
Sud, Austràlia i l’Antàrtida. No obstant això, el criteri més emprat és
l’històric, i hom distingeix els següents continents: Europa, Àsia,
Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. (Definició de l'Enciclopèdia Catalana).
Les formes del relleu de la terra es classifiquen per atributs
físics característics com l'elevació, pendent, orientació,
estratificació i tipus de sòl. (Viquipèdia)
Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
Istme:
llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més
grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues
parts d'una illa.
Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.
Principals unitats de relleu del planeta
Principals unitats de relleu d'Espanya
Principals unitats de relleu de Catalunya
Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:
Òscar Cadiach (Twitter, Instagram). El primer català en coronar l'Everest, el 1985, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès. Ha estat també el primer alpinista català en coronar els catorze vuit mils del planeta sense servir-se d'oxigen suplementari. Viu a Tarragona.
Kilian Jornet (Twitter, Instagram). La persona que ha coronat l'Everest dos cops en menys interval de temps. Sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari, superant les marques dels xerpes Pemba Dorje i Lakpa Gelu. També ha estat la tercera persona que l'ha coronat més ràpid, després de Hans Kammerlander (16h 45′) i Christian Stangl (16h 42′).
Us heu fixat en aquest antic mapa de Bèlgica? Té forma de lleó, si el poguéssim desplegar a dins hi veuríem força fidelment les principals localitats belgues, però tots sabem que ni Bèlgica té forma de lleó, ni Itàlia de botina. És un mapa de 1630, època en què ja estava molt desenvolupada la cartografia, fet que indica que aqust mapa el que volia era comunicar una idea de força i pertayença, no realment que aquest país tingués forma de lleó. Ara bé, la imaginació antigament era molt present en els mapes, normalment dibuixats a partir d'unes poques dades. Han passat moltes coses des del 1630 a avui? Mireu el mapa actual:
Avui buscarem diversos mapes antics. N'hi ha de molt més antics, de quan encara ni es coneixia la totalitat d'Àfrica o Amèrica, per posar dos exemples. N'hi ha on hi surten dracs i sirenes. Aquest viatge pels mapes acabarà a la nostra butxaca, e una APP molt coneguda. Google maps. El mapa antic que haureu buscat i us hagi agradat més l'heu de comparar amb un mapa modern, actual, i relacionar-lo amb una ubicació de Google earth.
Podeu enviar l'exercici al correu del professor.
Diferències entre un mapa antic i modern:
Mehdi. "Pel que fa al mapa de Catalunya antic hi sortia Perpinyà, en canvia ara no".
Maximus. "Els noms escrits en el mapa antic són diferents, en canvi ara els noms són més moderns, els actuals".
Moha A. "Ara amb Google pots veure les cases, en canvia abans teníem molt poca informació".
En aquest post oferim un seguit de definicions (*) al voltant de l'estructura política de l'estat.. Tasca: Escolliu una d eles definicions i expliqueu-la al correu electrònic en 100 paraules, incorporant algun exemple. Qui tingui dificultat per escriure-ho pot enviar una fotografia o un video on ho expliqueu oralment també al correu electrònic. Deixeu també un breu comentari al post amb la vostra opinió. Data de lliurament: 9 de maig.
Poder legislatiu:El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.
Poder executiu: En la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de facto de l'executiu és el cap de govern. L'executiu és anomenat "l'administració" en els sistemes presidencialistes o "el govern" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat "president") té més independència de la branca legislativa, ja que, a diferència dels sistemes parlamentaris, no és elegit pel parlament pel partit o la coalició amb més seients, sinó que és elegit directament poble per sufragi. A més, el president és alhora el cap d'Estat.
Poder judicial: El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del govern (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges o magistrats. La funció principal del poder judicial és resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar la interpretació oficial de les lleis o la constitució. Usualment la branca judicial està representada per una Cort Suprema de Justícia o Tribunal Suprem de Justícia. Els jutges i magistrats no estan sotmesos a ordres ni mandats de cap mena; en les seves decisions, només estan sotmesos a allò que diuen les lleis, i no tenen llibertat per jutjar fora del marge de la llei.
Constitució: La Constitució reflecteix les normes que regulen el govern i garanteix els drets individuals i col·lectius dels ciutadans i ciutadanes de l'estat.
Sobirania nacional: Indica que el poder resideix en mans de tots els ciutadans i ciutadanes que siguin més grans de 18 anys, independentment del lloc de residència, sempre que tinguin la nacionalitat.
Monarquia parlamentària: El cap d'Estat és el rei, que és el símbol de l'estat. Les funcions bàsiques del rei són de representació dins del país i en les relacions internacionals.
Sufragi universal: El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.
Monarquia absoluta: La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder polític absolut.
República: Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
Democràcia:Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.
Dictadura: Forma política de què es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional Crèdit: Entorn social i cultural. Bloc de continguts: Ciutadania en una societat democràtica i pluricultural.
Joan Bodon
(1920-1975) es considera el més emblemàtic dels escriptors occitans
contemporanis, a banda d’un del puntals que han situat la literatura occitana a
la modernitat contemporània, accedint-hi sense renunciar a les arrels. Als
quinze anys escriu el seu primer poema, de temàtica occitana. Entre contes,
novel·les i poemes publica en vida vuit llibres, a part dels articles en
mitjans com els diaris “Le progrès Saint-Affricain”
(1972-1975) o el comunista “La voix du peuple” (1945-1958). En morir deixa
força obra sense publicar, però pòstumament s’han editat vuit volums, entre els
quals la seva poesia
complerta. Encara té obra inèdita, el gruix el forma cinc obres
que deixà inacabades. Per veure la seva bibliografia
podeu clicar en aquest enllaç.
Joan
Bodon neix a Crespinh, un poble a mig camí entre Albi i Rodès, on avui
s'hi pot visitar la seva casa natal, l'Ostal
Joan Bodon. El 1938 entra a l’Escola Normal de Rodès i el 1941
comença a treballar de professor a Castanet.
Esclata la II
Guerra Mundial i l’Alemanya nazi aconsegueix
ocupar França, una part dependria directament dels nazis i en l’altra s’hi
establirà el govern titella de Vichy (1940-1944). És aquí on li toca viure a
Joan Bodon. Es veurà obligat a participar en el Chantiers de la Jeunesse
Française, una mena d’alternativa al servei militar obligatori. En acabar
torna a fer de professor al mateix districte de Rodès , aquest cop a Durenca.
Per poc temps, ja que el 1943 és deportat a Breslau, l’actual
Wrocław polonesa, on passa poc més de dos anys realitzant treballs
forçats mitjançant el Service du Travail Obligatoire (STO). Alemanya
necessitava mà d’obra per engreixar la seva maquinària de guerra, ja que els
joves alemanys eren en un exèrcit que havia de cobrir diversos fronts bèl·lics
i d’ocupació. Per això a França el govern de Vichy va posar en
marxa el STO, del que Joan Bodon és deslliurat el 1945 per l’Exèrcit
Roig. Precisament serà a Breslau on escriurà el poema de que
reproduïm i traduïm, "La mar
de les galèras", escrit a Breslau el 1944 i publicat
el 1975.
La seva vida
és intensa fins el darrer moment, també en l’àmbit més personal, ja que es casà
amb Camilha Vidal, també professora, qui patí una malaltia psicològica la qual
cosa afectà les seves vides. Tingueren sis fills. Bodon és un home d’acció i
participa en el maig del 68 a Clermont-Ferrand, i el seu
nom comença a ser popular i els seus poemes musicats.
L’any 1968
s’exilia a Algèria per treballar de professor de ciències agrícoles. Bodon
arriba a una Argèlia que havia guanyat la independència feia sis anys,
després de 132 de colonització francesa (1830-1962). Eren anys de canvis i de
replantejar l’agricultura, i Bodon ho feu des de la seva feina a l’Arbatache,
zona productora d'oli d'oliva. A Argèlia mai deixà d’escriure, com ho constaten
les novel·les La Quimèra (IEO, 1974) i Las Domaisèlas (IEO,
1976), aquesta darrera inacabada i publicada pòstumament. Morí a l’Arbatache el 1975,
dins del taxi que el portava a l’hospital. Només tenia 54 anys. L’època argelina
de Bodon (1968-1975) ha estat estudiada per Francis Pornon, autor del llibre Algérie
sur les pas de Jean Boudou (Vent Terral, 2011). Actualment les
restes de Joan Bodon reposen al cementiri de Crespinh.
Una poesia de Joan Bodon:
Aquesta
poesia va ser escrita per Joan Bodon durant la seva deportació a Breslau, en un
centre de treball obligatori nazi. En mig de la tristesa i desesperació
motivada per la manca de llibertat, la guerra i l'ocupació nazi, Joan Bodon es
capaç de tenir un fil d'esperança. Les galeres són els treballs forçats a que
es veu sotmès. Encara avui en català "A galeres!" significa això: a treballar
forçat, castigat.
Illes
d'esperança dins del nis a la gola que suposa la deportació i el terror nazi.
Les sirenes aporten llum, però no se les veu enlloc, són un desig, un desig de
tendresa i llibertat entre la misèria. Joan Bodon sospira per resseguir el fil
de la llengua, de la llengua més íntima que és la llengua materna, per retornar
a la seva terra, per retornar a Occitània, per això recita aquest poema a una
senzilla embarcació, que ha de ser la que simbòlicament el tregui de Breslau
travessant el mar de dolor i treballs forçats en que es veu immers. Finalment,
Joan Bodon ho aconseguirà, però aquesta ja és una altra història.
Versió original en occità.
La mar de las galèras:
Aquelas
illas perdudas
sus la mar
de las galèras,
e las filhas
totas nudas
que sembla
que vos espèran...
Las serenas
endormidas
sus la mar
de las galèras,
tròp leu se
son demesidas
dins la sal
de las misèrias.
Tu, naviòl,
cal que me prengas
sus la mar
de las galèras...
Segrai lo
fial de la lenga
per tornar tocar
la tèrra.
Breslau,
1944
Joan Bodon,
Sus la mar de las galèras (1975).Poèmas, IEO
Edicions-Ostal Joan Bodon, 2010.
Traducció al català.
La mar de les galeres (*)
Aquelles
illes perdudes
a la mar de
les galeres,
i les filles
totes nues
que sembla
que us esperen...
Les sirenes adormides
a la mar de les galeres,
massa de pressa es perden
dins la sal de les misèries.
Tu, barqueta, cal que em prenguis
a la mar de les galeres...
Seguiré el fil de la llengua
per tornar a tocar la terra.
Breslau,
1944
(*) Els
italians diuen allò de "traduttore, traditore", i tenen raó. Per
copsar millor la traducció que he fet de l'occità, vull destacar aquestes
paraules:
Galères, el plural de
galèra, pot tenir diversos significats. Aquí fa referència a una situació
difícil, en aquest cas els treballs forçats que Joan Bodon va haver de
realitzar. Com hem vist l’escriu durant la seva deportació a Breslau. Ho he
traduït com a "galera", en referència a la pena que complia a Breslau
i sense distanciar-me del poema original, penso així es facilita la comprensió.
Serena: sirena.
Naviòl: petita
embarcació, nacelle en
francès.
Demesir: disminuir, minvar.
Activitats:
1.- Identifica i localitza en el Google Maps les pobles i ciutats més destacats
en la biografia de Joan Bodon (els has de buscar al text de més amunt).
Escull-ne un i fes una recerca a internat per poder explicar en 50 paraules
alguna cosa sobre aquesta població en una redacció.
3.- Què va passar a França durant la II Guerra Mundial? Explica-ho en un
màxim de 30 paraules.
4.- Què és el govern de Vichy? Explica-ho en un màxim de 30 paraules.
5.- Què va passar el maig del 68? Explica-ho en un màxim de 30
paraules.
6.- Busca en el diccionari
DIEC aquestes paraules i explica-les amb les
teves paraules, o bé copiant el que diu el diccionari.
-Emblemàtic
-Inèdit
-Contemporani
-Titella (en sentit figurat, ex. govern titella).
7.- Ara que
coneixeu qui va ser i on va viure Joan Bodon i hem treballat el poema,
destaqueu allò que us hagi cridat més l'atenció, en un mínim de 100 paraules.
8.-
Occitània segle XXI: Busca a Youtbe una cançó de la cantant aranesa Alidé Sans,
escolta-la i comparteix-la en alguna de les teves xarxes socials seguint les
indicacions del professor. Les escoltarem a classe.
Objectius d'aprenentatge:
A partir de la vida de l'escriptor Joan Bodon descobrir Occitània i
adquirir nocions i referències sobre a la llengua occitana i aspectes del
context històric de l'autor.
Ubicar localitats en un mapa i ser capaç de compartir-lo digitalment.
Conèixer quina és la realitat lingüística de la Val d'Aran, i ubicar-la
dins d'Occitània i Catalunya.
Criteris d'avaluació:
-Localitzar en mapes cinc localitats vincuades a Joan Bodon. Ser capaç
d’emmagatzemar-ho i compartir-ho digitalment a partir d'un enllaç.
-Identifica el territori cultural d'Occitània i la comarca de la Vall d'Aran.
-Coneix i valora positivament la diversitat lingüística i cultural.
-Reconeix el drets bàsics a partir de la deportació de Joan Bodon.
-Coneix nocions bàsiques d'història contemporània a partir dels grans
conflictes del segle XX viscuts per Joan Bodon.
-Llegeix amb entonació i sentit la biografia i poesia.
-Entén el missatge principal de la biografia i poesia.
-Escriu de manera ordenada i coherent per expressar un missatge inequívoc.
-Elabora textos senzills amb una estructura ordenada, tot utilitzant els
signes corresponents i la presentació adient.
-Seqüència un escrit per paràgrafs degudament ordenats amb els connectors
adients.
-Aplica les principals normes gramaticals i ortogràfiques.
Temporització: 4 hores.
Relació curricular amb els
mòduls de formació general dels Programes de Formació i Inserció (PFI):
Entorn social i territorial. UF 1: Entorn social i territorial. RA1: Aplica
amb l'ajut de mapes, conceptes geogràfics bàsica, físics i polítics,
relacionats amb l'orientació en l'espai.
Entorn social i territorial. UF 1: Entorn social i territorial. RA5: Coneix
i respecta els referents culturals de la societat catalana i d'altres cultures
per desenvolupar la tolerància, crear identitat col·lectiva i millorar la
cohesió en el centre i en la comunitat local.
Estratègies i eines de comunicació. UF 2: Comunicació escrita RA2: Elabora
diferents tipus de produccions escrites en llengua catalana i castellana.
Estratègies i eines de comunicació. UF 2: Comunicació escrita RA5: Realitza
la lectura de textos literaris (teatrals, poètics i narratius) representatius
de la literatura en llengua castellana i catalana, tot generant criteris
estètics per a la construcció del gust personal. Aquest resultat d'aprenentatge
s'assoleix en part ja que l'obra de Joan Bodon no forma part de la literatura
catalana o castellana.
Australia
Noruega
Regne Unit
Argentina 
Xile
Nova Zelanda 
França
