dijous, 21 de maig del 2020

Preinscripció PFI

Foto: Eduard Boada. Creative Commons
Dels 25 de maig al 5 de juny s'obre el període de reinscripció als Programes de Formació i Inserció. En aquest enllaç hi trobareu la infprmació dels cursos ofertats al nostre institut on us podeu preinscriure, enguany de forma telemàtica arran de la crisi del Covid-19:

Enllaç amb la informació per a la preinscripció als PFI de l'Institut Pere Martell

Enllaç amb infrmació general

dilluns, 18 de maig del 2020

Taxa de mortalitat

Imatge: Wayne Wilkinson. Atribución Sota llicència CC
Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618. 

A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?

Taxa de mortalitat = ( Defuncions / Població total ) x 1000

(59.576 / 7.539.618) x 1000

(0,0079017) x 1000

La taxa de mortalitat és del 7,9 ‰

Enllaços a investigar:
Conceptes d'estructura demogràfica (definicions).
Definició resumida de taxa de mortalitat 
Definició complerta de taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat a Catalunya (2011)
Indicadors de mortalitat a Catalunya (2006-2010)
Població a Catalunya
IDESCAT

dilluns, 11 de maig del 2020

Conceptes d'estructura demogràfica

Imatge d' Upyernoz . Sota llicència CC.
Teniu les instruccions al correu electrònic, si no l'heu rebut contacteu deixant un comentari o escrivint un correu.

Taxa de natalitat: Relaciona la població global d'un país amb els naixements. Es calcula amb la fórmula següent: Nombre de naixements en un any dividit entre la  població total i multiplicat per 1000.
Taxa de mortalitat: Relaciona la població global d'un país amb les defuncions. Es calcula amb la fórmula següent: Nombre de defuncions en un any dividit entre la  població total i multiplicat per 1000.  

Índex de fecunditat: Indica el nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida.
Creixement natural o vegetatiu: Indica la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el de defuncions en un país o indret determinat.

Saldo migratori: Indica la diferència que hi ha entre el volum de la immigració i el de l'emigració en un país o indret determinat.

Saber-ne més: Visiteu la pàgina d'Idescat.

Article periodístic sobre el saldo migratori.

Llegeix els enllaços.

Visita la pàgina d'IDESCAT i busca alguna curiositat i la comparteixes.

Resol aquest problema i envia la solució al correu del professor:

Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618. 

A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?

Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional.
Crèdit: Entorn social i cultural.
Bloc de continguts: Territori, societat i recurssos comunitaris.

Proves d'accés cicles formatius de grau mitjà

Foto: Eduard Boada. Creative Commons
Inscripció: del 13 (a partir de les 9 h) al 21 de maig de 2020 (*)
Pagament de la taxa: fins al 22 de maig de 2020 (abans de les 22 h) 
Informació general

Enllaç directe a la matrícula

Mostres de proves anteriors
Més mostres (del 2000 al 2017), també aquí (del 2011 al 2019)

Calendari
Inscripció: del 13 (a partir de les 9 h) al 21 de maig de 2020. 
Pagament de la taxa: fins al 22 de maig de 2020 (abans de les 22 h). 
Llista provisional d'admesos i exclosos: a partir del 5 de juny de 2020. 
Presentació de la documentació mitjançant un correu electrònic a la bústia corporativa del centre seu triat per fer la prova: del 8 al 18 de juny de 2020. 
Llista definitiva d'admesos i exclosos: a partir del 19 de juny de 2020. 
Prova: 25 de juny de 2020. Properament es l’hora de convocatòria.
Qualificacions provisionals: a partir del 8 de juliol de 2020.
Termini per presentar reclamacions mitjançant un correu electrònic a la bústia corporativa del centre seu triat per fer la prova: del 9 al 13 de juliol de 2020.
Qualificacions definitives i emissió de certificats: a partir del 14 de juliol de 2020 .
(*)Totes les dates proposades del mes de juny i posteriors són provisionals i podran variar en funció de l'evolució de la pandèmia.

diumenge, 3 de maig del 2020

Estructura política de l'Estat

Imatge extreta del blog Si ministre.
En aquest post oferim un seguit de definicions (*) al voltant de l'estructura política de l'estat..

Tasca: Escolliu una d eles definicions i expliqueu-la al correu electrònic en 100 paraules, incorporant algun exemple. Qui tingui dificultat per escriure-ho pot enviar una fotografia o un video on ho expliqueu oralment també al correu electrònic. Deixeu també un breu comentari al post amb la vostra opinió.
Data de lliurament: 9 de maig.

 Poder legislatiu: El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.

Poder executiu: En la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de facto de l'executiu és el cap de govern. L'executiu és anomenat "l'administració" en els sistemes presidencialistes o "el govern" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat "president") té més independència de la branca legislativa, ja que, a diferència dels sistemes parlamentaris, no és elegit pel parlament pel partit o la coalició amb més seients, sinó que és elegit directament poble per sufragi. A més, el president és alhora el cap d'Estat.

Poder judicial: El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del govern (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges o magistrats. La funció principal del poder judicial és resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar la interpretació oficial de les lleis o la constitució. Usualment la branca judicial està representada per una Cort Suprema de Justícia o Tribunal Suprem de Justícia. Els jutges i magistrats no estan sotmesos a ordres ni mandats de cap mena; en les seves decisions, només estan sotmesos a allò que diuen les lleis, i no tenen llibertat per jutjar fora del marge de la llei.

Foto de MyJon. Sota llicència CC.
Constitució: La Constitució reflecteix les normes que regulen el govern i garanteix els drets individuals i col·lectius dels ciutadans i ciutadanes de l'estat.

Sobirania nacional: Indica que el poder resideix en mans de tots els ciutadans i ciutadanes que siguin més grans de 18 anys, independentment del lloc de residència, sempre que tinguin la nacionalitat.

Monarquia parlamentària: El cap d'Estat és el rei, que és el símbol de l'estat. Les funcions bàsiques del rei són de representació dins del país i en les relacions internacionals.
Foto de Veebl. Sota llicència CC.

Sufragi universal: El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Monarquia absoluta: La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder polític absolut.

República: Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. 

Democràcia: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. 

Dictadura: Forma política de què es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.

(*) Nota: deficinions procedents de: PACFGM, Viquipèdia, Enciclopèdia Catalana.

Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional
Crèdit: Entorn social i cultural.
Bloc de continguts: Ciutadania en una societat democràtica i pluricultural.