divendres, 30 d’octubre del 2020

Sortir de l'armari

Comentaris sobre "Salir del armario".


Jean-Pierre Belone, el veí

Eloy Bastardo: Els veí és un personatge que fa canviar a Pignon, que estava punt de suïcidar-se. Li impedeix saltar del balcó dient que havia aparcat justament sota del seu balcó i que li abonyegaria el cotxe, cosa que era mentida. Ho va fer per ajudar a Pignon a la seva vida.El veí Jean Pierre, com que estava al cas de que volien acomiadar Pugnon el va ajudar a mantenir la feina. Li va dir: tinc una idea per a que no t'acomiadin de la feina: fes veure que t'agraden els homes. Pignon va dir que aquesta idea no li agradava, però com sabia que la feina estava en joc va fer cas al veí. Jean Pierre va dir: t'ensenyaré unes fotos, i li ensenya unes fotos de dos homes tocant-se el cul i li va fer un muntatge de les fotos posant-hi la cara de Pignon. Així a l'empresa, una fàbrica de preservatius, es pensarien que li agradaven els homes. Al final això li va servir a Pignon per a no perdre la feina. Pignon va anar a fer una visita al veí dient que moltes gràcies, ja que fins-i-tot havia aconseguit tenir una cita amb la seva exdona. 

François Pignon, el protagonista

Mohamed Ait Daoud: Pignon és un personatge que treballava en una empresa des de feia molt de temps, en aquesta empresa el volien fer fora. Aleshores el veí veu que es vol tirar del balcó i li diu que no es tiri damunt del seu cotxe, que el trencarà. El veí va a casa seva i li diu, et convido a una copa i li proposa una idea per no perdre la feina, fer-se passar per homosexual i que se n'assabentin els companys de feina, La seva antiga dona també se n'assabenta, i el seu fill. No volien parlar amb ell però el seu fill va a casa seva ja que l'havia vist a la televisió a la desfilada gai amb un condó gegant al cap. Recupera el treball però al final el seu cap se n'assabenta de que no és homosexual ja que s'embolica amb una secretària.

Saïd Achouitar: El senyor Pignon es vol tirar del balcó, el veí diu: no ho facis perquè sota el balcó em trencaràs el cotxe! El volen fer fora de la feina i el va aconsegueix convèncer-lo de que no el facin fora fent-se passar per homosexual. El fill i la ex-dona de Pignon pensen que és homosexual, però realment només ho va fer perquè no el fessin fora de l'empresa.

Ismail Oumzout: Un dis ava convidar el seu fill a menjar a casa seva i van parlar de moltes coses i van fumar un porro. El dia següent van fer una festa en honor a Santini a l'empresa i quan acaba marxen tots menys Pignon i la senyors Bertrand, finalment s'acabaran embolicant a l'empresa i el director els sorprèn, descobrint que no és homosexual. Finalment Pignon aconsegueix parlar amb la seva exdona, la seva filla i al final de la pel·lícula es fan un a foto tots els de l'empresa menys els dos homes que havien pegat a Pignon.

Juan Luis: Abandonado por su mujer, ignorado por su hijo y despreciado por sus compañeros,con el despido sobre su cabeza, está a punto de arrojarse por la ventana, pero un vecino psicólogo jubilado, le aconseja fingir su homosexualidad para conservar su trabajo.

Info sobre la pel·lícula a Viquipèdia

New York Times 

dilluns, 19 d’octubre del 2020

Comparativa musical

Hem vist llegit les lletres d'aquest parell de cançons, Boig per tu i Una lluna a l'aigua. Compararem les dues lletres per tal d eveure coses en comú o principals diferènces. D'aquesta manera entrarem millor a entendre el contingutv i les metàfores que contenen. Juan Luis diu que les dues cançons transmeten un missatge sobre l'estar enamorat, i que a ell li trasnmet més la cançó de Txarango ja que des del principi la cançó comunica alegria i emoció, bona vibració i alegra d'alguna menera el dia. I a vosaltres, quina us agrada més?
Video cançó orignal de Sau Video amb la lletra Lletra Video amb la lletra Lletra Lletra en anglès

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Continents, oceans, unitats de relleu, rius i paisatges naturals

 UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1 

Continents 

                                                                                  Imatge: Viquipèdia
 

Definició de continent: Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida. No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. (Definició de l'Enciclopèdia Catalana).

Els continents:


Més informació: Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana.

Oceans

Imatge: Viquipèdia

Definicions d'oceà: Cadascuna de les cinc grans parts d’aigua compresa entre els dos grans continents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà Antàrtic.(Definició de l'Enciclopèdia Catalana)

Oceà, cos continu d’aigua salada que es troba en enormes conques de la superfície de la Terra. 
(Continuous body of salt water that is contained in enormous basins on Earth’s surface).

(Definició de l'Encyclopaedia Britannica)

Els oceans:

Més informació: Viquipèdia.

Unitats de relleu  (En construcció)

Definicions

Les formes del relleu de la terra es classifiquen per atributs físics característics com l'elevació, pendent, orientació, estratificació i tipus de sòl. (Viquipèdia)

  • Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
  • Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
  • Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
  • Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
  • Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
  • Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
  • Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
  • Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
  • Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
  • Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
  • Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
  • Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
  • Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
  • Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
  • Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
  • Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

 Principals unitats de relleu del planeta

 Principals unitats de relleu d'Espanya

 Principals unitats de relleu de Catalunya

Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:

Llista de les muntanyes més altes del món

L'Everest al National Geographic

Òscar Cadiach a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia

Araceli Segarra a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia.

La cumbre del Everest (Historia Hoy), sobre els primers en fer l'Everest: Edmund Hillary i Tenzing Norgay.


 

Edmund Hillary. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el nepalès Tenzing Norgay.

Tenzing Norgay. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el neozelandès Edmund Hillary.

Òscar Cadiach (Twitter, Instagram). El primer català en coronar l'Everest, el 1985, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès. Ha estat també el primer alpinista català en coronar els catorze vuit mils del planeta sense servir-se d'oxigen suplementari. Viu a Tarragona.

Araceli Segarra (Twitter, Instagram). La primera catalana en coronar a l'Everest, el 1996. Nascuda a Lleida.

Kilian Jornet (Twitter, Instagram). La persona que ha coronat l'Everest dos cops en menys interval de temps. Sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari, superant les marques dels xerpes Pemba Dorje i Lakpa Gelu. També ha estat la tercera persona que l'ha coronat més ràpid, després de Hans Kammerlander (16h 45′) i Christian Stangl (16h 42′).

Rius (En construcció)

Paisatges naturals (En construcció)

UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1


dijous, 1 d’octubre del 2020

Vocabulari del llibre Natura d'Olga Xirinacs

Aquí anirem fent el recull del vocabulari del llibre Natura d'Olga Xiriancs treballat a classe.

Vocabulari del poema L'alzina del bosc

Alzina:  "És un tipus d'arbre que com a fruit fa les aglans (en castellà bellotas), que agraden molt als esquirols" (Definició de Kevin Amador). Veure Viquipèdia. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.





Alzina al terme municipal de la Secuita. Foto: E. Boada

Límit: Part extrema on acaba un territori o extensió qualsevol. Aquí fa referència al límit on es troben cel i dels arbres. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Capçada. "És la copa d'un arbre, en aquest cas de l'alzina". Definició de Mohamed Ait Daoud. Veure Viquipèdia. Apareix en plural, capçades, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Gaig. Ocell. Apareix en plural, gaigs, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

 

Gaig. Foto: Viquipèdia

Cadernera. Ocell. Apareix en plural, caderneres, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

                                         Cadernera. Foto: Viquipèdia

Merla. Ocell. Apareix en plural, merles, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

 
Merla mascle. Foto: Viquipèdia

Pit-roig. Ocell.
"És un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa" (Fragment de la definició de Viquipèdia, aquí la trobareu complerta). Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Pit-roig. Foto: Viquipèdia.

Tudó. Ocell de la família dels colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit. Apareix en plural, tudons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.

Tudó. Foto: Viquipèdia

Falcó. Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, d’ales punxegudes i cua llarga i estreta. Apareix en plural, falcons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.

Falcó. Foto: Viquipèdia

Feréstec. No domesticat. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Emboscat. Cobert de bosc, dins del bosc. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.