dimarts, 9 de gener de 2018

L'epitafi de Ramon Comas i Maduell

Ramon Comas. Link imatge.
A partir d'un dels epitafis escrits pel poeta Ramon Comas i Maduell (1935-1978) hem fet un exercici, on hi han participat Turia, Mohamed A, Claudia, Izan, Ana, Dani, Victor, Javi, Alex, Brian, Jairo, Mohamed M i Izan.

Es tractava d'imaginar quina era la història de la persona que hauria inspirat l'epitafi del llibre Comptar les bigues (1968), de Ramon Comas i Maduell. Agafant fragments de totes les històries hem escrit un text únic copiant i enganxant frases. 

Hem aconseguit crear entre tots una història inspirada en la poesia del poeta tarragoní Ramon Comas i d'alguna manera pensar en el futur. Bona feina!

Epitafi escrit per Ramon Comas i Maduell:

Era valent. I era just.
S'havia jurat ser lliure.
Però s'havia de viure!
Vet aquí de què s'ha mort.
Amb fe lluitava, i amb febre
que aviat va fatigar-lo.
No es tracta d eperdonar-lo,
perquè va escoltar el seu cor.
No era ell qui el feia callar.
Senzillament, fa plorar

Una vida una mort. Relat col·lectiu escrit a partir de l'epitafi:


Rondava l'any 1942, era jove amb moltes ganes de viure, una persona molt generosa i simpàtica. Sempre tenia un somriure a la cara. Ajudava molt a la gent i va viure molt feliç fins als 23 anys. Tenia molts amics i famíla, una famíla que se l'estimava molt. I era una bellíssima persona, i a l'hora de la veritat un tros de pa i era força intel·ligent. Era molt fort, era una persona treballadora i treballava del que fos. La seva autoestima era extraordinària, com la seva manera de servir canyes. Era un bon cambrer. Era una gran persona i feia lo que volia. Vivia la vida tal i com volia i podia. Feia esport i de tant en tant discutia amb la nòvia sobre coses de poca importància, ja que tenien poques coses en comú.

Vivia molt bé, ho tenia tot, però li faltava alguna cosa per estar del tot a gust. De jove no havia anat de festa, ni ballava, ni res. Fins que va morir la seva mare de càncer, llavors va començar a tenir un comportament estrany. Un dia va decidir anar-se'n de festa amb els seus amics. Va beure fins que no podia ni caminar, i va ballar fins que li van sortir butllofes als peus. Però ell no sabia que beure més alchol del compte tenia conseqüències.

Va deixar de treballar per viure al carrer i va haver de demanar diners per a menjar. A mesura que va anar passant el temps es va anar endinsant en el món de la droga, així els diners que aconseguia per a menjar, els gastava en droga. Cada dia les coses anaven a pitjor i va començar a anar amb prostitutes.  A ell li agradava molt viure però feia coses molt boges. Era molt atrevit i no es cuidava massa.

Tenia pocs amics. Com que veia que això no anava enlloc va anar coneixent gent  fins que va posar-se en una banda. Va començar a gastar en màquines escurabutxaques. Quan guanyava comprava droga i continuava jugant fins que es va arruïnar, i no tenia ni diners ni per a les xeringues, pel que es punxava amb els que trobava. 

Estava sempre de festa i sempre rondava, però un dia va deixar de fer tot això i va posar-se malalt. Llavors ja no va poder fer coses. El metge va trobar una malaltia molt dolenta i perillosa, per la que no hi havia cap medicament. Una malaltia estranya que només afecta l'u per cent de la població, però que resulta mortal. El metge i li va dir que la causa era no haver usat protecció. Havia agafat la SIDA.
Va caure malalt i va conèixer dues dones que el van convidar a un motel. L'objectiu era matar-lo després de drogar-lo. Això va ser l'any 1981 al poble de Salou, amb una xeriga en un braç ensangonat i dos cossos.

La seva mort va ser una desgràcia, però a ell aquesta idea li feia gràcia. A ell no li van perdonar perquè ho feia tot sense pensar.

Epitafi. Foto by Nightwish62 (CC)
L'Izan ha escrit un nou epitafi per al protagonista dels versos de Ramon Comas i Maduell, i sense saber-ho ho ha fet en un estoil que recorda els epitafis de Spoon River, del poeta americà Edgar Lee Masters:

Quan vaig néixer, tots reien i jo plorava. 
Vaig viure de tal manera 
que quan vaig morir,
tots ploraven i jo vaig riure.

11 comentaris:

  1. La historia que hemos montado ha estado bastante bien porque a juntado todos los textos que emos echo.

    ResponElimina
  2. El text que ens a fet escriure un a un, a sigut complicat a la vegada que emocionant. M'agradat molt fer-ho y al final ha quedat molt bonic en general.

    ResponElimina
  3. Esta historia es muy llamativa en el sentido de que al juntar algunos de los textos escritos por nosotros, formando una historia con una "moraleja" mas o menos; Es increible esta union de textos y me ha parecido muy perspicaz.

    Daniel Posada Valencia.

    ResponElimina
  4. la historia que emos emventado esta muy bien
    me gusta mucho por que la hemos montado entre todos nosotros y espero hacer mas textos como estos
    por que a quedado muy bn

    ResponElimina
  5. Es una muy buena historia y esta bien ya que es una mezcla de todas las que emos echo en clase

    ResponElimina
  6. Es una historia inventada que está muy bien bastante completa

    ResponElimina
  7. Es una muy buena historia y esta bien ya que es una mezcla de todas las que emos echo en clase

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Me parece interesante i muy buena pagina

    ResponElimina
  10. Es una historia bastante bien,esta todo bieeen explicado

    ResponElimina