Graduat en ESO

Vista del Complex educatiu de Tarrahona. Foto: CET

Si esteu interessats en l'obtenció del títol de Graduat en Educació secundària Obligatòria podeu consultar la  Resolució EDU/3720/2022, de 22 de novembre, per la qual es convoquen les proves lliures per a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria i per a l'obtenció del certificat de formació instrumental per a persones de més de 18 anys, corresponents a l'any 2023.

El meu país ideal

Bandera dissenyada per Musa Fofana

A partir dels conceptes bàsics d'estructura política de l'estat, ens plantegem un exercici sobre quin seria el nostre país ideal fent servir la imaginació. Aquí en seleccionarem alguns dels plantejats a classe, i anirem completant la descripció a partir del treball dels seus creadors.Un dels requisits és que es respectin els drets humans.

República del Fred (Gerard Villaverde)

Es va fundar el 15 de novembre de 2022 quan l'actual president, Gerard Villaverde, va constituir la seva constitució. Està situat al sud de l'Antàrtida, la política és liberal, l'idioma oficial el castellà, té 100 habitants, la moneda és el Villa i el codi del país és RP FR, tal i com consta a la seva bandera.

República de Babylon (Mouhamed Habid)

 El president Mouhamed Habid la funda el dia 11 de novembre de 2022. Està situada entre Senegal i Gàmbia, amb 3.000 habitants i una superfícies de 4.700 km2. La major part de la població es dedica a l'agricultura. La seva moneda és el pam.

Babylon és regeix per la democràcia, emet el seu propi passaport i la seva bandera. 

El govern està dirigit pel president i el parlament és l'Assemblea nacional. 

República de Gulum (Safian Karimou)

 És un país democràtic, on les regles són per protegir la seva gent. Tothom té dret a preguntar al govern el que no entengui. La República de Gulum es regeix per la no violència i el respecte mutu, El dret a l'educació i a professar qualsevol religió, així com la no discriminació a cap altre poble, la llibertat de moviments i la justícia per a tothom són els drets fonamentals de la República de Gulum. El seu govern es regeix sobta el lema de llibertat i justícia.

Enllaços recomanats:

Estructura política de l'estat

How to start a micronation

Flag designer

Flag creator 

Arm maker

Drets humans

Nacions Unides

 
Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional
Crèdit: Entorn social i cultural.
Bloc de continguts: Ciutadania en una societat democràtica i pluricultural.

Temes a tenir presents

De tot el temari explicat cal remarcar aquests punts:

Mòdul 1. Comunicació (UF1, UF2 i UF4)

Creació d'un vídeo a partir d'un poema d'Olga Xirinacs.

Vídeo sobre un poema.

Vocabulari, comprensió lectora i opinió personal.

Imagine

Mòdul 2. Entorn (UF1)

Comarques (capitals i nom de comarca, ubicació en el mapa)

Demografia (Idescat, Índex de natalitat i índex de mortalitat)

Estructura política de l'estat

Els grans conflictes del segle XX: la Segona Guerra Mundial.

Mòdul 4 Incorporació al món professional (UF1)

Marc normatiu de les relacions laborals (característiques de la relació laboral, representativitat dels treballadors, modalitats de contractes)

El salari (Salari mínim, parts de la nòmina...)

Nota: Els enllaços externs són orientatius.

FONT:

FUST

Caixes niu

Enllaç beques

Enllaç per tramitar la beca.

Fins el dia 30 de setembre!

Fem una foto?

 <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/S37yS263s1A?controls=0" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>

L’Institut Pere Martell és un dels centres públics de Formació Professional més destacats de Catalunya, amb una àrea d’influència que abasta Tarragona, Catalunya i comunitats veïnes. És un centre específic de Formació Professional (FP), referent a Catalunya en l’oferta de formació professional, ocupacional i contínua. S’hi imparteixen 21 Cicles Formatius englobats en 8 famílies professionals, 7 Programes de Formació i Inserció (PFI) i programes de Formació Ocupacional i Contínua.

Activitats: Visiteu la pàgina web de l'Institut Pere Martell i la del Complex Educatiu de Tarragona. 

A partir de l'explicat a classe feu una fotografia d'algun element arquitectònic de l'Institut Pere Martell o el Complex Educatiu de Tarragona, i envieu-la al correu electrònic del professor indicant el nostre nom i cognom i especialitat, amb una breu explicació escrita a partir de la fotografia en unes 40 o 50 paraules mínim, on hi expliqueu perquè us ha cridat l'atenció i per tant heu escollit fer la fotografia.

Com es van dissenyar les comarques

Imatge: Mapa comarcal del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre del COFT

 A classe hem explicat com es van dissenyar les comarques, també hem estat recordant les capitals i comarques, posant especial interès en les del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Cal poder situar en un mapa les comarques i municipis explicats a classe i escolatr aquest àudio de Catalunya Ràdio sobre com es van dissenyar.

Àudio

Amb l'objectiu de mesurar el progrés cap a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a la Unió Europea, el 2017 es va desenvolupar un conjunt d'indicadors d'ODS de la UE sota el lideratge d'Eurostat.

Aquests indicadors s'estructuren a partir dels 17 objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. El conjunt d'indicadors se centra en aspectes rellevants des de la perspectiva de la UE i cobreix les dimensions socials, econòmiques, ambientals i institucionals de la sostenibilitat que representa l'Agenda 2030. Cada ODS està cobert normalment per cinc o sis indicadors principals, que han estat seleccionats per reflectir els grans objectius dels ODS.

Important: Enllaç al llistat d'objectius i explicació

Video

IDESCAT I DEMOGRAFIA

 

 

Seu de l'IDESCAT. Foto: Viquipèdia

 1. Què és l'IDESCAT

 L'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.

 2. Quina feina principal fa l'IDESCAT?

Gestiona el sistema estadístic de Catalunya i produeix dades estadístiques oficials econòmiques, demogràfiques i socials i a més, fa el seguiment d'altres activitats estadístiques que es fan al territori i en difon els resultats oficials. A més, és l'encarregat de la creació i gestió del Registre de Població de Catalunya.

3. Web de l'IDESCAT

Accedint a la web de l'IESCAT podeu obtenir tota la informació estadística de Catalunya.

4. Resol aquest problema:

Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618. 

A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?

 

Relacionat amb temes estadístics us recomanem repassar els següents continguts:

Conceptes d'estructura demogràfica

Taxa de mortalitat

Entorn social i territorial

Materials:

Enllaç: El procés d'hominització

D'aquest llistat de municipis del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, situeu-los mapa mut corresponent, que ja vam repartir a classe: Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp. 

Situar i anomenar les comarques i capitals de Tarrgona i Terres de l'Ebre

Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell

L'Abderrahmane amb el seu llibre de Gerald Durrell

Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell (1925-1995), és el llibre que s'està llegint l'Abderrahmane Ouhda. És una novel·la publicada en anglès l'any 1968 de la quan se n'han fet nombroses edicions en diferents idiomes. L'edició en llengua castellana que llegeix l'Abderrahmane l'edita Alfaguara. El llibre comença quan la família Finchberry-White se'n va d'Anglaterra amb destí a un poblet grec, Kalanero. Kalanero està en una illa Melisa, i allí Amanda, David i Yani descobreixen que els rucs poden nedar...

Los secuestradors de burros, Madrid: Alfaguara, 2009.  177 pàgines, 9 €.

Algunes preguntes i respostes sobre l'ocupació pública

Imatge: Gencat

Com s'accedeix a l'ocupació pública?

1. Les administracions públiques fan una oferta d'ocupació als diaris oficials, com el BOE (Boletín Oficial del Estado) o el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

2. A cada convocatòria assenyalen el tipus de procés de selecció (oposicions, concurs, etc), els requisits, el termini, les dates i temari de les proves, el tipus de prova (entrevista, examen, proves físiques, etc.) i les persones que s'examinen.

3. Les proves de selecció.

4. Persones que han aconseguit una plaça, que entren a treballar e període de pràctiques i quan les acaben passen a ser funcionaris. En alguns casos abans de començar a treballar cal fer un curs.

Els funcionaris tenen una relació laboral?

La Llei considera que no hi ha relació laboral en els funcionaris (signen un nomenament), els treballs realitzats per amistat, relació familiar o bon veïnatge o els treballs realitzats per compte propi. Per tant la resposta és no.

On surt publicada l'oferta d'ocupació pública?

 BOE, Boletín Oficial del Estado o el DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya són dos dels diaris oficials on s'hi publica oferta d'ocupació pública. es poden consultar per internet clicant als enllaços.

Algunes institucions on hi ha ocupació pública?

Gobierno de España (Podeu consultar la web dels diferents ministeris o de l'administració pública)

Generalitat de Catalunya (Podeu consultar la web dels diferents departaments o d'accés a la funció pública)

Diputació de Tarragona

Ajuntament de Tarragona

Ajuntament de Reus

Ajuntament de Valls

Consell Comarcal del Tarragonès (Convocatòries)

Consell Comarcal del Baix Camp

Consell Comarcal de l'Alt Camp

Números català-amazig

‎

Foto: Viquipèdia

 ⵜⵥⴰ

 

 ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ

 

 

 

 

Coneixeu la traducció dels números del català a l’amazig?

Zero • 0 - ⴰⵎⵢⴰ (amya).

‎U • 1 - ⵢⴰⵏ (yan).

‎Dos • 2 - ⵙⵉⵏ (sin).

‎Tres • 3 - ⴽⵕⴰⴹ (kṛaḍ).

‎Quatre • 4 - ⴽⴽⵓⵥ (kkuẓ).

‎Cinc • 5 - ⵙⵎⵎⵓⵕ (smmuṣ).

‎Sis • 6 - ⵙⴹⵉⵚ (sḍiṣ).

‎Set • 7 - ⵙⴰ (sa).

‎Vuit • 8 - ⵜⴰⵎ (tam).

‎Nou • 9 - ⵜⵥⴰ (tẓa).

Deu • 10 - ⵎⵔⴰⵡ (mraw).

Onze • 11 - ⵢⴰⵏ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (yan d mraw).

Dotze • 12 - ⵙⵉⵏ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (sin d mraw).

Tretze • 13 - ⴽⵕⴰⴹ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (kṛaḍ d mraw).

Catorze • 14 - ⴽⴽⵓⵣ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (kkuz d mraw).

Quinze • 15 - ⵙⵎⵎⵓⵙ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (smmus d mraw).

Setze • 16 - ⵚⴹⵉⵚ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (ṣḍiṣ d mraw).

Disset • 17 - ⵙⴰ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (sa d mraw).

Divuit • 18 -  ⵜⴰⵎ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (tam d mraw).

Dinou • 19 - ⵜⵥⴰⴷ ⵎⵔⴰⵡ (tẓad mraw).

Vint • 20 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ (simraw).

Vint-i-u • 21 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵢⴰⵏ (simraw d yan).

Vint-i-dos • 22 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⵉⵏ (simraw d sin).

Vint-i-tres • 23 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⴽⵕⴰⴹ (simraw d kraḍ).

Vint-i-quatre • 24 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵇⵇⵓⵥ (simraw d kkuẓ).

Vint-i-cinc • 25 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⵎⵎⵓⵙ (simraw d smmus).

Vint-i-sis • 26 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⴹⵉⵚ (simraw sḍiṣ).

Vint-i-set • 27 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⴰ (simraw d sa).

Vint-i-vuit • 28 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵜⴰⵎ (simraw d tam).

Vint-i-nou • 29 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵜⵥⴰ (simraw d tẓa).

Trenta • 30 - ⴽⵔⴰⵎⵔⴰⵡ (kramraw).

Quaranta • 40 - ⵇⵇⵓⵥⵎⵔⴰⵡ (kkuẓmraw).

Cinquanta • 50 - ⵙⵎⵎⵓⵎⵔⴰⵡ (smmumraw).

Seixanta • 60 - ⵚⴹⵉⵚⵎⵔⴰⵡ(sḍiṣmraw).

Setanta • 70 - ⵙⴰⵎⵔⴰⵡ (samraw).

Vuitanta • 80 - ⵜⴰⵎⵎⵔⴰⵡ (tamraw).

Noranta • 90 - ⵜⵥⴰⵎⵔⴰⵡ (tẓamraw).

Cent • 100 - ⵜⵉⵎⵉⴹⵉ (timiḍi).

Dos-cents • 200 - ⵙⵏⴰⵜ ⵜⵎⴰⴹ (snat timaḍ).

Mil • 1000 - ⵉⴼⴹ (ifḍ).

Un milió • 1.000.000 - ⴰⴳⵏⴷⵉⴷ (agndid).

Un bilió • 1.000.000.000 - ⵉⴼⴹ ⵉⴳⵏⴷⵉⴷ (ifḍ igndid).

Font: @El_Kojer https://www.artstation.com/elkojer/profile

Mes racines, de Siré Komara

Djibi amb el llibre de Siré Komara.

Siré Komara va escriure als 14 anys el llibre autobiogràfic Mes racines (Les meves arrels). Komara va néixer el 1991 a Guinea i va estudiar al Liceu Francès d'El Cairo. Aquest és el seu primer llibre. Ella l'ha volgut dedicar a la seva família, als seus amics i a la memòria de Tonton Faouzi i Nafi Keita. Djiby Thiam l'ha agafat a la Biblioteca de Salou i l'està llegint: "M'agrada molt perquè explica com era la seva ciutat, Kankan, a Guinea. Parla també del seu col·legi i que cada dia es desperta a les 7 per entrar a l'escola a les 8". Djiby Thiam quan vivia al Mbeuleukhe (Louga, Senegal) s'aixecava a les 7 per anar al col·legi, en canvi ara s'aixeca a les 6 del matí. "Nosaltres ens aixequem a les 7 hores com a hàbit", diu Siré Komara al seu llibre. 

Mes racines. Paris: Cauris Editions, 2006. 54 pàgines, 8 euros.

Sortir de l'armari

Comentaris sobre "Salir del armario".

Jean-Pierre Belone, el veí. 

Eloy Bastardo: Els veí és un personatge que fa canviar a Pignon, que estava punt de suïcidar-se. Li impedeix saltar del balcó dient que havia aparcat justament sota del seu balcó i que li abonyegaria el cotxe, cosa que era mentida. Ho va fer per ajudar a Pignon a la seva vida.El veí Jean Pierre, com que estava al cas de que volien acomiadar Pugnon el va ajudar a mantenir la feina. Li va dir: tinc una idea per a que no t'acomiadin de la feina: fes veure que t'agraden els homes. Pignon va dir que aquesta idea no li agradava, però com sabia que la feina estava en joc va fer cas al veí. Jean Pierre va dir: t'ensenyaré unes fotos, i li ensenya unes fotos de dos homes tocant-se el cul i li va fer un muntatge de les fotos posant-hi la cara de Pignon. Així a l'empresa, una fàbrica de preservatius, es pensarien que li agradaven els homes. Al final això li va servir a Pignon per a no perdre la feina. Pignon va anar a fer una visita al veí dient que moltes gràcies, ja que fins-i-tot havia aconseguit tenir una cita amb la seva exdona. 

François Pignon, el protagonista

Mohamed Ait Daoud: Pignon és un personatge que treballava en una empresa des de feia molt de temps, en aquesta empresa el volien fer fora. Aleshores el veí veu que es vol tirar del balcó i li diu que no es tiri damunt del seu cotxe, que el trencarà. El veí va a casa seva i li diu, et convido a una copa i li proposa una idea per no perdre la feina, fer-se passar per homosexual i que se n'assabentin els companys de feina, La seva antiga dona també se n'assabenta, i el seu fill. No volien parlar amb ell però el seu fill va a casa seva ja que l'havia vist a la televisió a la desfilada gai amb un condó gegant al cap. Recupera el treball però al final el seu cap se n'assabenta de que no és homosexual ja que s'embolica amb una secretària.

Saïd Achouitar: El senyor Pignon es vol tirar del balcó, el veí diu: no ho facis perquè sota el balcó em trencaràs el cotxe! El volen fer fora de la feina i el va aconsegueix convèncer-lo de que no el facin fora fent-se passar per homosexual. El fill i la ex-dona de Pignon pensen que és homosexual, però realment només ho va fer perquè no el fessin fora de l'empresa.

Ismail Oumzout: Un dis ava convidar el seu fill a menjar a casa seva i van parlar de moltes coses i van fumar un porro. El dia següent van fer una festa en honor a Santini a l'empresa i quan acaba marxen tots menys Pignon i la senyors Bertrand, finalment s'acabaran embolicant a l'empresa i el director els sorprèn, descobrint que no és homosexual. Finalment Pignon aconsegueix parlar amb la seva exdona, la seva filla i al final de la pel·lícula es fan un a foto tots els de l'empresa menys els dos homes que havien pegat a Pignon.

Juan Luis: Abandonado por su mujer, ignorado por su hijo y despreciado por sus compañeros,con el despido sobre su cabeza, está a punto de arrojarse por la ventana, pero un vecino psicólogo jubilado, le aconseja fingir su homosexualidad para conservar su trabajo.

Info sobre la pel·lícula a Viquipèdia

New York Times 

Comparativa musical

Hem vist llegit les lletres d'aquest parell de cançons, Boig per tu i Una lluna a l'aigua. Compararem les dues lletres per tal d eveure coses en comú o principals diferènces. D'aquesta manera entrarem millor a entendre el contingutv i les metàfores que contenen. Juan Luis diu que les dues cançons transmeten un missatge sobre l'estar enamorat, i que a ell li trasnmet més la cançó de Txarango ja que des del principi la cançó comunica alegria i emoció, bona vibració i alegra d'alguna menera el dia. I a vosaltres, quina us agrada més?
Video cançó orignal de Sau Video amb la lletra Lletra Video amb la lletra Lletra Lletra en anglès

Continents, oceans, unitats de relleu, rius i paisatges naturals

 UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1 

Continents 

                                                                                  Imatge: Viquipèdia
 

Definició de continent: Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida. No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. (Definició de l'Enciclopèdia Catalana).

Els continents:

• Europa
• Àsia
• Àfrica
• Amèrica
• Oceania
• Antàrtida

Més informació: Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana.

Oceans

 

Imatge: Viquipèdia

Definicions d'oceà: Cadascuna de les cinc grans parts d’aigua compresa entre els dos grans continents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà Antàrtic.(Definició de l'Enciclopèdia Catalana)

Oceà, cos continu d’aigua salada que es troba en enormes conques de la superfície de la Terra. 

(Continuous body of salt water that is contained in enormous basins on Earth’s surface).

(Definició de l'Encyclopaedia Britannica)

Els oceans:

• l'oceà Atlàntic
• l'oceà Índic
• l'oceà Pacífic
• l'oceà Àrtic
• l'oceà Antàrtic

Més informació: Viquipèdia.

Unitats de relleu  (En construcció)

Definicions

Les formes del relleu de la terra es classifiquen per atributs físics característics com l'elevació, pendent, orientació, estratificació i tipus de sòl. (Viquipèdia)

• Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
• Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
• Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
• Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
• Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
• Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
• Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
• Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
• Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
• Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
• Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
• Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
• Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
• Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
• Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
• Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

 Principals unitats de relleu del planeta

 Principals unitats de relleu d'Espanya

 Principals unitats de relleu de Catalunya

Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:

Llista de les muntanyes més altes del món

L'Everest al National Geographic

Òscar Cadiach a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia. 

Araceli Segarra a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia.

La cumbre del Everest (Historia Hoy), sobre els primers en fer l'Everest: Edmund Hillary i Tenzing Norgay.

 

Edmund Hillary. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el nepalès Tenzing Norgay.

Tenzing Norgay. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el neozelandès Edmund Hillary.

Òscar Cadiach (Twitter, Instagram). El primer català en coronar l'Everest, el 1985, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès. Ha estat també el primer alpinista català en coronar els catorze vuit mils del planeta sense servir-se d'oxigen suplementari. Viu a Tarragona.

Araceli Segarra (Twitter, Instagram). La primera catalana en coronar a l'Everest, el 1996. Nascuda a Lleida.

Kilian Jornet (Twitter, Instagram). La persona que ha coronat l'Everest dos cops en menys interval de temps. Sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari, superant les marques dels xerpes Pemba Dorje i Lakpa Gelu. També ha estat la tercera persona que l'ha coronat més ràpid, després de Hans Kammerlander (16h 45′) i Christian Stangl (16h 42′).

Rius (En construcció)

Paisatges naturals (En construcció)

UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1

Vocabulari del llibre Natura d'Olga Xirinacs

Aquí anirem fent el recull del vocabulari del llibre Natura d'Olga Xiriancs treballat a classe.

Vocabulari del poema L'alzina del bosc

Alzina:  "És un tipus d'arbre que com a fruit fa les aglans (en castellà bellotas), que agraden molt als esquirols" (Definició de Kevin Amador). Veure Viquipèdia. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Alzina al terme municipal de la Secuita. Foto: E. Boada

Límit: Part extrema on acaba un territori o extensió qualsevol. Aquí fa referència al límit on es troben cel i dels arbres. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Capçada. "És la copa d'un arbre, en aquest cas de l'alzina". Definició de Mohamed Ait Daoud. Veure Viquipèdia. Apareix en plural, capçades, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Gaig. Ocell. Apareix en plural, gaigs, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

 

 

Gaig. Foto: Viquipèdia

Cadernera. Ocell. Apareix en plural, caderneres, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

                                         Cadernera. Foto: Viquipèdia

Merla. Ocell. Apareix en plural, merles, al poema L'alzina del bosc, p. 13.

 

Merla mascle. Foto: Viquipèdia

Pit-roig. Ocell.
"És un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa" (Fragment de la definició de Viquipèdia, aquí la trobareu complerta). Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Pit-roig. Foto: Viquipèdia.

Tudó. Ocell de la família dels colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit. Apareix en plural, tudons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.

Tudó. Foto: Viquipèdia

Falcó. Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, d’ales punxegudes i cua llarga i estreta. Apareix en plural, falcons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.

Falcó. Foto: Viquipèdia

Feréstec. No domesticat. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Emboscat. Cobert de bosc, dins del bosc. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.

Aplica amb l'ajut de mapes conceptes geogràfics bàsics, físics i polítics, relacionats amb l'orientació en l'espai

Enllaç original del mapa del lleó.

 

Us heu fixat en aquest antic mapa de Bèlgica? Té forma de lleó, si el poguéssim desplegar a dins hi veuríem força fidelment les principals localitats belgues, però tots sabem que ni Bèlgica té forma de lleó, ni Itàlia de botina. És un mapa de 1630, època en què ja estava molt desenvolupada la cartografia, fet que indica que aqust mapa el que volia era comunicar una idea de força i pertayença, no realment que aquest país tingués forma de lleó. Ara bé, la imaginació antigament era molt present en els mapes, normalment dibuixats a partir d'unes poques dades. Han passat moltes coses des del 1630 a avui? Mireu el mapa actual:

                                                          Enllaç original del mapa.

Avui buscarem diversos mapes antics. N'hi ha de molt més antics, de quan encara ni es coneixia  la totalitat d'Àfrica o Amèrica, per posar dos exemples. N'hi ha on hi surten dracs i sirenes. Aquest viatge pels mapes acabarà a la nostra butxaca, e una APP molt coneguda. Google maps. El mapa antic que haureu buscat i us hagi agradat més l'heu de comparar amb un mapa modern, actual, i relacionar-lo amb una ubicació de Google earth.

Podeu enviar l'exercici al correu del professor.

Diferències entre un mapa antic i modern:

Mehdi. "Pel que fa al mapa de Catalunya antic hi sortia Perpinyà, en canvia ara no".

Maximus. "Els noms escrits en el mapa antic són diferents, en canvi ara els noms són més moderns, els actuals".

Moha A. "Ara amb Google pots veure les cases, en canvia abans teníem molt poca informació".

Beques 20/21

Enllaç a partir d'on tramitar les beques 20/21

Data límit: 1 d'octubre.