Visita a la Tarraco romana i la catedral

Volta romana sota el carrer Enrajolat. Foto: EB

 

Algunes de les opinions dels alumnes del PFI d'auxiliar de fusteria de la visita a les muralles, catedral, capçalera del circ i amfiteatre que vam fer el passat 14 de novembre.

Enllaços per ampliar informació:

Museu d'Història de Tarragona  + Catedral de Tarragona + Itinere Didàctica

Recursos pedagògics

M'ha agradat veure com era la Tarragona romana, sobretot m'ha agradat l'amfiteatre  i conèixer la història de Fructuós i els assassinats allí. De la catedral el que més m'ha cridat l'atenció és el claustre i m'ha sorprès veure-he peixos de colors.A la catedral no hi havia estat mai i peso que són bonics els vidres de colors.

Juan

El que més em va agradar va ser passejar per la muralla romana ja que hi havia moltes coses que no coneixia, com ara les marques dels picapedrers a la muralla, que servien per poder cobrar. També em va agradar l'amfiteatre per imaginar-m'hi els lleons i com ens van explicar les curses que feien al circ.Jo ja hi havia estat quan feia l'ESO.

Ryad

Em va interessar quan ens van explicar les tècniques de construcció dels romans, i també passar un matí diferent aprenent coses. L'amfiteatre romà em va agradar per veure com el van construir, i penso que és un molt bon treball. Em va agradar entrar a la catedral i veure la llum del rosetó des de dins. Era la primera vegada a la meva vida que entrava a una església. Una cosa curiosa és que vaig veure com per construir la catedral utilitzaven pedres romanes, com el sarcòfag que hi ha a la façana.

Mohamed

Em va agradar conèixer la història dels romans, la seva forma de vida, com es divertien i construïen edificis. L'amfiteatre i el crec em van interessar, perquè no ho coneixia. També em va agradar conèixer la catedral per dins i la seva història. Té una arquitectura que em va impressionar. També em va agradar conèixer una mica d'història de la catedral i la religió, ja que no en se massa, així com conèixer la història de l'arquitectura romana i de la catedral. No coneixia cap dels monuments que vam visitar.

Benjamín

L'amfiteatre romà que hi ha al costat de la platja va ser el que més em va agradar, em va semblar molt curiós tot el que ens van explicar sobre els animals, tant la compra venda que es feia d'animals, com imaginar com es deurien sentir les persones que havien de lluitar contra lleons. De la catedral em va impressionar que és molt gran, no hi havia entrat mai i pensava que seria molt més petita.

Ivan

Catedral de Tarragona

Muralles de Tarragona

Mallory i Irvine a l'Everest

Diuen que a George Mallory li van preguntar perquè volia escalar l'Everest, i ell va respondre: "Per què és allà". El 8 de juny del 1924, els escaladors britànics, George Mallory i Andrew Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar l'ascensió al cim més alt del món, l'Everest, per la cara nord. Mai no van tornar. Les misterioses circumstàncies de la desaparició han deixat sense resoldre una de les grans incògnites de la història de l'alpinisme. És impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els primers a fer el cim de l'Everest, gairebé trenta anys abans que ho fes Sir Edmund Hillary. 

Us proposem escoltar aquest àudio del programa de Catalunya Ràdio "En guàrdia" d'Enric Calpena,, amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martí Garín, periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Informació relacionada:

Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:

Llista de les muntanyes més altes del món

L'Everest al National Geographic

Òscar Cadiach a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia. 

Araceli Segarra a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia.

La cumbre del Everest (Historia Hoy), sobre els primers en fer l'Everest: Edmund Hillary i Tenzing Norgay.

En un temps llunyà, de Quim Monzó

Vocabulari del text de Quim Monzó "En un temps llunyà", del llibre Uf, va dir ell (Quaderns crema).

Quim Monzó és un reconegut escriptor autor de novel·les, contes i articles que ha estat traduït a 25 llengües. Va néixer a Barcelona el 1952, aquí podeu llegir la seva biografia i també el podeu seguir a Twitter en aquest enllaç, si ho feu descobrireu el seu fi sentit de l'humor.

Aquest és el vocabulari que hem anat treballant a classe buscant-ne el significat:

Homínid: Família de mamífers de l’ordre dels primats, del grup dels catarrins, que actualment comprèn un sol gènere vivent (Homo), amb una sola espècie (Homo sapiens) i una sola subespècie, l’home (Homo sapiens sapiens).

Bellugadís: Que es mou o es belluga contínuament, que no està mai quiet.

Nariu: Forat del nas.

Plorós: Amb les llàgrimes als ulls, amb senyals d’haver plorat.

Xiuxiuejar: Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú. Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.

Alzina: Arbre de la família de les fagàcies (quercus ilex). Aquí podeu veure fotos.

Immensitat: Qualitat d’immens. La immensitat del món. La immensitat de l’oceà. La immensitat de les seves riqueses.

Güell: Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata.

Tosc: Mancat de poliment.

Xiroi: D’un temperament alegre, trempat, com infantívol, que fa gràcia.

Fitar: Mirar de fit a fit (fixament).

Lluent: Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

Blava (femení de blau): Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus.

Vagar: Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria.

Glacera: Massa de glaç continental formada per compactació i recristal·lització de la neu en una regió de neus perpètues, que es mou lentament per gravetat rost avall, de dimensions que van d’alguns hectòmetres al miler de quilòmetres.

Cavalcar: Algú, ésser portat sobre l’esquena d’un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.

Vídeo de Jesús M. Tibau llegint un fragment d'Uf, va dir ell.

Fotografia de l'autor: Institut Ramon Llull

Definicions tretes fonamentalment del DIEC

Beques per a ensenyaments postobligatoris no universitaris

Enllaç per a sol·licitar la beca

Curs 2023-24

Els programes de formació i inserció (PFI), que són voluntaris i duren un curs acadèmic, estan pensats per a joves d’entre 16 i 21 anys que han deixat l’educació secundària obligatòria i no segueixen estudis en el sistema educatiu ni participen en cap acció formativa. L’objectiu dels PFI és proporcionar-los, d’una banda, la possibilitat de tornar al sistema educatiu (a la formació professional) i, de l’altra, l’aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball.

En aquest blog, aquest curs 2023-24, hi seguirem penjant materials del curs d'Auxiliar en treballs de fusteria i instal·lació de mobles que us poden servir de suport o d'informació.

Per a informació del centre podeu visitar la web de l'institut. 

Calendari 2023-24

Selecció d'apunts

Mòdul 1. Comunicació 

Exercici expressió oral i eines TIC Cua de vaca (lliurar segons s'explica aquí).

Vocabulari i comprensió lectora del llibre Cua de vaca (Conte Navegació de vaques).

Mòdul 2. Entorn 

Comarques (capitals i nom de comarca)

Pobles del Tarragonès (ubicació en el mapa)

IDESCAT

ODS, els objectius de desenvolupament sostenible

El romànic (apunts que se us van donar fotocopiats més entrada al blog)

En quins estats i en quines comunitats autònomes es parla català?

Mòdul 4 Incorporació al món professional 

Marc normatiu de les relacions laborals (5 característiques de la relació laboral, el procés de negociació, etapes del procés comunicatiu, modalitats de contractes)

El salari (Salari mínim, pagues extra...)

El contracte

Nota: Els enllaços externs són orientatius.

Anàlisi de l'índex d'igualtat de gènere de l'any 2020 / ODS 5

Doodle de Google per al 8 de març

Descripció:

Garantir la igualtat d'oportunitats en el mercat de treball implica lluitar contra totes les formes de discriminació per raó de gènere, i els PFI és un espai on es pot treballar, sobretot ja que es detecten moltes actituds masclistes. En un context com el del PFI de Fusta, Fontaneria i VMP -caracteritzat pels baixos nivells de participació de les dones- el seguiment, la promoció i el suport de la igualtat d'oportunitats esdevenen estratègics, a més de ser una peça clau per contribuir al compliment de l'ODS 5.

Si bé és cert que l'alumnat nostre és totalment maculí és precisament per això que cal incidir-hi en el tema de la igualtat ja que la recent crisi econòmica internacional ha tingut greus repercussions en les categories més febles del mercat de treball i, entre elles, la de les dones. Les condicions d'igualtat de gènere han empitjorat notablement, amb el consegüent augment de la discriminació en l'àmbit laboral, i els nostres alumnes n'han de ser conscients.

Eliminar obstacles que impedeixen l'assoliment d'una igualtat efectiva de gènere, garantint una representació femenina adequada fins i tot en aquells sectors on les dones estan tradicionalment poc representades.

L'activitat se centra en l'anàlisi de l'índex d'igualtat de gènere de l'any 2020, que s'ha publicat el 6 de març de 2023. L'Índex d'igualtat de gènere és un indicador compost que mesura la distància en què es troba una societat per assolir la plena igualtat entre dones i homes. Es basa en 31 indicadors, estructurats de forma jeràrquica en 6 dimensions.

L'Índex d'igualtat de gènere a Catalunya l'any 2020 va ser de 74,1 punts (la igualtat total se situa en 100) amb un augment d’1,1 punts en relació amb l’any 2019 i de 9,8 punts des de l’any 2010. Catalunya se situa en novena posició entre els països de la UE-27 en igualtat de gènere i la seva puntuació és superior en 5,5 punts a la de la Unió Europea (68,6 punts).

L'anàlisi per dimensions mostra que la salut és la dimensió amb més igualtat de gènere (90,1 punts), seguida de les dimensions dels diners (78,9), el poder (75,7), el treball (74,9) i el temps (72,1). La dimensió que presenta menys igualtat de gènere és la del coneixement (63,9).

Activitat: Anàlisi de l'índex d'igualtat de gènere de l'any 2020

Explicar què és l'IDESCAT. Temporalització: 10 minuts

Explicar què és l'índex d'igualtat de gènere a Catalunya, mostrar les dades i explicar-les. Ús de canó per mostrar les dades IDESCAT, incloent la referència a l'ODS 5. Temporalització 20 minuts.

Reflexió oral i escrita a partir del que suposen les dades.
Presentació i explicació de les dades de l'índex d'igualtat de gènere
Expressió escrita: Conclusions personals a partir de les dades presentades en 75 paraules. Temporalització 15 minuts, o finalitzar-ho a casa.
Expressió oral: Debat sobre la presència de la dona en el sector corresponent de cada estudi PFI. Temporalització: 15 minuts

Hores: 1

Enllaç a recursos:

Material:

Nota de premsa del Govern, amb un resum:
https://govern.cat/govern/docs/2023/03/06/10/13/2c94c5dc-3d64-4fdc-be0e-56a4be95b3f4.pdf

Índex d'igualtat de gènere (dades):
https://www.idescat.cat/pub/?id=iig

IDESCAT i demografia:
https://modulb.blogspot.com/2021/04/idescat-i-demografia.html

ODS 5:
https://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/informe-cads-agenda-2030/ods-5/

Dies de la setmana català - wòlof

Altine - Dilluns

Talaata - Dimarts

Alarba - Dimecres

Alxamis (pronunciat Alkhamis) - Dijous

Aljuma - Divendres

Gaawu - Dissabte

Dibeer - Diumenge

· Dissabte i diumenge, també es diuen en francès samedí i dimanche.

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors. 

El salari es pot cobrar: 

-En diners (la forma més corrent avui dia) o en espècie. 

-Mensualment (el més habitual), per setmanes, quinzenalment o per una tasca determinada. 

-Per temps treballat, o per peces fabricades, o altres mesures del treball realitzat (en aquest cas s'anomena prima), també es pot donar una combinació d'ambdues formes.

S'anomena jornal quan es rep per dia, o jorn, treballat i setmanada quan els pagaments és fan per setmanes de treball.

Es denomina salari base a la part fixa de la remuneració dels treballadors, sobre aquesta base se solen calcular les remuneracions complementàries, com poden ser: altres complements salarials, antiguitat, perillositat, productivitat, comissions, etc.

Parts del salari:

    1. Salari base: Quantitat fixa que es paga al treballador per cada dia, setmana o mes de treball.

    2. Complements salarials: Quantitat que es paga al treballador per determinades causes: personals (com antiguitat a l'empresa), pel treball (com perillositat, hores extra) o situació de l'empresa (com productivitat).

    3. Pagues extra: Dues pagues a l'any. Normalment es paguen el juny i desembre, equivalen cadascuna a un mes de treball. Atenció: Algunes empreses paguen prorratejades, vol dir que es divideixen entre els 12 mesos i es paga una part de la paga extra cada mes.

Salari mínim interprofessional. Quantitat mínima a cobrar treballant a jornada complerta. El 2022 era de 1000 euros en 14 pagues. Aquí podeu veure l'evolució.

Curiositat:

Etimologia (origen) de la paraula salari. Ve de sal, ja que es creu que en l'antiguitat es pagava amb sal.

Selecció d'apunts

PFI Aux. de Fusteria.

Mòdul 1. Comunicació (UF1, UF2)

Exercici Cua de vaca (lliurar fins el dia 16).

Vocabulari i comprensió lectora del llibre Cua de vaca (pàgines 13 a 20 del llibre).

Mòdul 2. Entorn (UF1)

Comarques (capitals i nom de comarca, ubicació en el mapa)

Estats europeus i capitals

Oceans

ODS, els objectius de desenvolupament sostenible

Estructura política de l'estat 

El romànic (apunts que se us van donar fotocopiats més entrada al blog)

Mòdul 4 Incorporació al món professional (UF1)

Marc normatiu de les relacions laborals (característiques de la relació laboral, el procés de negociació, etapes del procés comunicatiu, modalitats de contractes)

El salari (Salari mínim...)

Nota: Els enllaços externs són orientatius.

Graduat en ESO

Vista del Complex educatiu de Tarrahona. Foto: CET

Si esteu interessats en l'obtenció del títol de Graduat en Educació secundària Obligatòria podeu consultar la  Resolució EDU/3720/2022, de 22 de novembre, per la qual es convoquen les proves lliures per a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria i per a l'obtenció del certificat de formació instrumental per a persones de més de 18 anys, corresponents a l'any 2023.

El meu país ideal

Bandera dissenyada per Musa Fofana

A partir dels conceptes bàsics d'estructura política de l'estat, ens plantegem un exercici sobre quin seria el nostre país ideal fent servir la imaginació. Aquí en seleccionarem alguns dels plantejats a classe, i anirem completant la descripció a partir del treball dels seus creadors.Un dels requisits és que es respectin els drets humans.

República del Fred (Gerard Villaverde)

Es va fundar el 15 de novembre de 2022 quan l'actual president, Gerard Villaverde, va constituir la seva constitució. Està situat al sud de l'Antàrtida, la política és liberal, l'idioma oficial el castellà, té 100 habitants, la moneda és el Villa i el codi del país és RP FR, tal i com consta a la seva bandera.

República de Babylon (Mouhamed Habid)

 El president Mouhamed Habid la funda el dia 11 de novembre de 2022. Està situada entre Senegal i Gàmbia, amb 3.000 habitants i una superfícies de 4.700 km2. La major part de la població es dedica a l'agricultura. La seva moneda és el pam.

Babylon és regeix per la democràcia, emet el seu propi passaport i la seva bandera. 

El govern està dirigit pel president i el parlament és l'Assemblea nacional. 

República de Gulum (Safian Karimou)

 És un país democràtic, on les regles són per protegir la seva gent. Tothom té dret a preguntar al govern el que no entengui. La República de Gulum es regeix per la no violència i el respecte mutu, El dret a l'educació i a professar qualsevol religió, així com la no discriminació a cap altre poble, la llibertat de moviments i la justícia per a tothom són els drets fonamentals de la República de Gulum. El seu govern es regeix sobta el lema de llibertat i justícia.

Enllaços recomanats:

Estructura política de l'estat

How to start a micronation

Flag designer

Flag creator 

Arm maker

Drets humans

Nacions Unides

 
Mòdul formatiu: Coneixement de l'entorn social i professional
Crèdit: Entorn social i cultural.
Bloc de continguts: Ciutadania en una societat democràtica i pluricultural.

Temes a tenir presents

De tot el temari explicat cal remarcar aquests punts:

Mòdul 1. Comunicació (UF1, UF2 i UF4)

Creació d'un vídeo a partir d'un poema d'Olga Xirinacs.

Vídeo sobre un poema.

Vocabulari, comprensió lectora i opinió personal.

Imagine

Mòdul 2. Entorn (UF1)

Comarques (capitals i nom de comarca, ubicació en el mapa)

Demografia (Idescat, Índex de natalitat i índex de mortalitat)

Estructura política de l'estat

Els grans conflictes del segle XX: la Segona Guerra Mundial.

Mòdul 4 Incorporació al món professional (UF1)

Marc normatiu de les relacions laborals (característiques de la relació laboral, representativitat dels treballadors, modalitats de contractes)

El salari (Salari mínim, parts de la nòmina...)

Nota: Els enllaços externs són orientatius.

FONT:

FUST

Caixes niu

Enllaç beques

Enllaç per tramitar la beca.

Fins el dia 30 de setembre!

Fem una foto?

 <iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/S37yS263s1A?controls=0" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>

L’Institut Pere Martell és un dels centres públics de Formació Professional més destacats de Catalunya, amb una àrea d’influència que abasta Tarragona, Catalunya i comunitats veïnes. És un centre específic de Formació Professional (FP), referent a Catalunya en l’oferta de formació professional, ocupacional i contínua. S’hi imparteixen 21 Cicles Formatius englobats en 8 famílies professionals, 7 Programes de Formació i Inserció (PFI) i programes de Formació Ocupacional i Contínua.

Activitats: Visiteu la pàgina web de l'Institut Pere Martell i la del Complex Educatiu de Tarragona. 

A partir de l'explicat a classe feu una fotografia d'algun element arquitectònic de l'Institut Pere Martell o el Complex Educatiu de Tarragona, i envieu-la al correu electrònic del professor indicant el nostre nom i cognom i especialitat, amb una breu explicació escrita a partir de la fotografia en unes 40 o 50 paraules mínim, on hi expliqueu perquè us ha cridat l'atenció i per tant heu escollit fer la fotografia.

Com es van dissenyar les comarques

Imatge: Mapa comarcal del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre del COFT

 A classe hem explicat com es van dissenyar les comarques, també hem estat recordant les capitals i comarques, posant especial interès en les del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Cal poder situar en un mapa les comarques i municipis explicats a classe i escolatr aquest àudio de Catalunya Ràdio sobre com es van dissenyar.

Àudio

Amb l'objectiu de mesurar el progrés cap a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a la Unió Europea, el 2017 es va desenvolupar un conjunt d'indicadors d'ODS de la UE sota el lideratge d'Eurostat.

Aquests indicadors s'estructuren a partir dels 17 objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. El conjunt d'indicadors se centra en aspectes rellevants des de la perspectiva de la UE i cobreix les dimensions socials, econòmiques, ambientals i institucionals de la sostenibilitat que representa l'Agenda 2030. Cada ODS està cobert normalment per cinc o sis indicadors principals, que han estat seleccionats per reflectir els grans objectius dels ODS.

Important: Enllaç al llistat d'objectius i explicació

Video

IDESCAT I DEMOGRAFIA

 

 

Seu de l'IDESCAT. Foto: Viquipèdia

 1. Què és l'IDESCAT

 L'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.

 2. Quina feina principal fa l'IDESCAT?

Gestiona el sistema estadístic de Catalunya i produeix dades estadístiques oficials econòmiques, demogràfiques i socials i a més, fa el seguiment d'altres activitats estadístiques que es fan al territori i en difon els resultats oficials. A més, és l'encarregat de la creació i gestió del Registre de Població de Catalunya.

3. Web de l'IDESCAT

Accedint a la web de l'IESCAT podeu obtenir tota la informació estadística de Catalunya.

4. Resol aquest problema:

Durant l'any 2011 a Catalunya hi va haver 59.576 defuncions. La població va ser de 7.539.618. 

A partir d'aquestes dades, quina va ser la taxa de mortalitat de la població l'any 2011?

 

Relacionat amb temes estadístics us recomanem repassar els següents continguts:

Conceptes d'estructura demogràfica

Taxa de mortalitat

Entorn social i territorial

Materials:

Enllaç: El procés d'hominització

D'aquest llistat de municipis del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, situeu-los mapa mut corresponent, que ja vam repartir a classe: Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp. 

Situar i anomenar les comarques i capitals de Tarrgona i Terres de l'Ebre