Joan Bodon, un
escriptor occità d’acció
Eduard Boada i Aragonès
 |
| Joan Bodon. Imatge: La Dépêche du Midi |
Joan Bodon
(1920-1975) es considera el més emblemàtic dels escriptors occitans
contemporanis, a banda d’un del puntals que han situat la literatura occitana a
la modernitat contemporània, accedint-hi sense renunciar a les arrels. Als
quinze anys escriu el seu primer poema, de temàtica occitana. Entre contes,
novel·les i poemes publica en vida vuit llibres, a part dels articles en
mitjans com els diaris “Le progrès Saint-Affricain”
(1972-1975) o el comunista “La voix du peuple” (1945-1958). En morir deixa
força obra sense publicar, però pòstumament s’han editat vuit volums, entre els
quals la seva poesia
complerta. Encara té obra inèdita, el gruix el forma cinc obres
que deixà inacabades. Per veure la seva bibliografia
podeu clicar en aquest enllaç.
Joan
Bodon neix a Crespinh, un poble a mig camí entre Albi i Rodès, on avui
s'hi pot visitar la seva casa natal, l'Ostal
Joan Bodon. El 1938 entra a l’Escola Normal de Rodès i el 1941
comença a treballar de professor a Castanet.
Esclata la II
Guerra Mundial i l’Alemanya nazi aconsegueix
ocupar França, una part dependria directament dels nazis i en l’altra s’hi
establirà el govern titella de Vichy (1940-1944). És aquí on li toca viure a
Joan Bodon. Es veurà obligat a participar en el Chantiers de la Jeunesse
Française, una mena d’alternativa al servei militar obligatori. En acabar
torna a fer de professor al mateix districte de Rodès , aquest cop a Durenca.
Per poc temps, ja que el 1943 és deportat a Breslau, l’actual
Wrocław polonesa, on passa poc més de dos anys realitzant treballs
forçats mitjançant el Service du Travail Obligatoire (STO). Alemanya
necessitava mà d’obra per engreixar la seva maquinària de guerra, ja que els
joves alemanys eren en un exèrcit que havia de cobrir diversos fronts bèl·lics
i d’ocupació. Per això a França el govern de Vichy va posar en
marxa el STO, del que Joan Bodon és deslliurat el 1945 per l’Exèrcit
Roig. Precisament serà a Breslau on escriurà el poema de que
reproduïm i traduïm, "La mar
de les galèras", escrit a Breslau el 1944 i publicat
el 1975.
La seva vida
és intensa fins el darrer moment, també en l’àmbit més personal, ja que es casà
amb Camilha Vidal, també professora, qui patí una malaltia psicològica la qual
cosa afectà les seves vides. Tingueren sis fills. Bodon és un home d’acció i
participa en el maig del 68 a Clermont-Ferrand, i el seu
nom comença a ser popular i els seus poemes musicats.
L’any 1968
s’exilia a Algèria per treballar de professor de ciències agrícoles. Bodon
arriba a una Argèlia que havia guanyat la independència feia sis anys,
després de 132 de colonització francesa (1830-1962). Eren anys de canvis i de
replantejar l’agricultura, i Bodon ho feu des de la seva feina a l’Arbatache,
zona productora d'oli d'oliva. A Argèlia mai deixà d’escriure, com ho constaten
les novel·les La Quimèra (IEO, 1974) i Las Domaisèlas (IEO,
1976), aquesta darrera inacabada i publicada pòstumament. Morí a l’Arbatache el 1975,
dins del taxi que el portava a l’hospital. Només tenia 54 anys. L’època argelina
de Bodon (1968-1975) ha estat estudiada per Francis Pornon, autor del llibre Algérie
sur les pas de Jean Boudou (Vent Terral, 2011). Actualment les
restes de Joan Bodon reposen al cementiri de Crespinh.
Una poesia de Joan Bodon:
Aquesta
poesia va ser escrita per Joan Bodon durant la seva deportació a Breslau, en un
centre de treball obligatori nazi. En mig de la tristesa i desesperació
motivada per la manca de llibertat, la guerra i l'ocupació nazi, Joan Bodon es
capaç de tenir un fil d'esperança. Les galeres són els treballs forçats a que
es veu sotmès. Encara avui en català "A galeres!" significa això: a treballar
forçat, castigat.
Versió original en occità.
La mar de las galèras:
Aquelas
illas perdudas
sus la mar
de las galèras,
e las filhas
totas nudas
que sembla
que vos espèran...
Las serenas
endormidas
sus la mar
de las galèras,
tròp leu se
son demesidas
dins la sal
de las misèrias.
Tu, naviòl,
cal que me prengas
sus la mar
de las galèras...
Segrai lo
fial de la lenga
per tornar tocar
la tèrra.
Breslau,
1944
Joan Bodon,
Sus la mar de las galèras (1975). Poèmas, IEO
Edicions-Ostal Joan Bodon, 2010.
Traducció al català.
La mar de les galeres (*)
Aquelles
illes perdudes
a la mar de
les galeres,
i les filles
totes nues
que sembla
que us esperen...
Les sirenes adormides
a la mar de les galeres,
massa de pressa es perden
dins la sal de les misèries.
Tu, barqueta, cal que em prenguis
a la mar de les galeres...
Seguiré el fil de la llengua
per tornar a tocar la terra.
Breslau,
1944
(*) Els
italians diuen allò de "traduttore, traditore", i tenen raó. Per
copsar millor la traducció que he fet de l'occità, vull destacar aquestes
paraules:
Galères, el plural de
galèra, pot tenir diversos significats. Aquí fa referència a una situació
difícil, en aquest cas els treballs forçats que Joan Bodon va haver de
realitzar. Com hem vist l’escriu durant la seva deportació a Breslau. Ho he
traduït com a "galera", en referència a la pena que complia a Breslau
i sense distanciar-me del poema original, penso així es facilita la comprensió.
Serena: sirena.
Naviòl: petita
embarcació, nacelle en
francès.
Demesir: disminuir, minvar.
Activitats:
1.- Identifica i localitza en el Google Maps les pobles i ciutats més destacats
en la biografia de Joan Bodon (els has de buscar al text de més amunt).
Escull-ne un i fes una recerca a internat per poder explicar en 50 paraules
alguna cosa sobre aquesta població en una redacció.
3.- Què va passar a França durant la II Guerra Mundial? Explica-ho en un
màxim de 30 paraules.
4.- Què és el govern de Vichy? Explica-ho en un màxim de 30 paraules.
5.- Què va passar el maig del 68? Explica-ho en un màxim de 30
paraules.
6.- Busca en el diccionari
DIEC aquestes paraules i explica-les amb les
teves paraules, o bé copiant el que diu el diccionari.
-Emblemàtic
-Inèdit
-Contemporani
-Titella (en sentit figurat, ex. govern titella).
7.- Ara que
coneixeu qui va ser i on va viure Joan Bodon i hem treballat el poema,
destaqueu allò que us hagi cridat més l'atenció, en un mínim de 100 paraules.
8.-
Occitània segle XXI: Busca a Youtbe una cançó de la cantant aranesa Alidé Sans,
escolta-la i comparteix-la en alguna de les teves xarxes socials seguint les
indicacions del professor. Les escoltarem a classe.
Objectius d'aprenentatge:
A partir de la vida de l'escriptor Joan Bodon descobrir Occitània i
adquirir nocions i referències sobre a la llengua occitana i aspectes del
context històric de l'autor.
Ubicar localitats en un mapa i ser capaç de compartir-lo digitalment.
Conèixer quina és la realitat lingüística de la Val d'Aran, i ubicar-la
dins d'Occitània i Catalunya.
Criteris d'avaluació:
-Localitzar en mapes cinc localitats vincuades a Joan Bodon. Ser capaç
d’emmagatzemar-ho i compartir-ho digitalment a partir d'un enllaç.
-Identifica el territori cultural d'Occitània i la comarca de la Vall d'Aran.
-Coneix i valora positivament la diversitat lingüística i cultural.
-Reconeix el drets bàsics a partir de la deportació de Joan Bodon.
-Coneix nocions bàsiques d'història contemporània a partir dels grans
conflictes del segle XX viscuts per Joan Bodon.
-Llegeix amb entonació i sentit la biografia i poesia.
-Entén el missatge principal de la biografia i poesia.
-Escriu de manera ordenada i coherent per expressar un missatge inequívoc.
-Elabora textos senzills amb una estructura ordenada, tot utilitzant els
signes corresponents i la presentació adient.
-Seqüència un escrit per paràgrafs degudament ordenats amb els connectors
adients.
-Aplica les principals normes gramaticals i ortogràfiques.
Temporització: 4 hores.
Relació curricular amb els
mòduls de formació general dels Programes de Formació i Inserció (PFI):
Entorn social i territorial. UF 1: Entorn social i territorial. RA1: Aplica
amb l'ajut de mapes, conceptes geogràfics bàsica, físics i polítics,
relacionats amb l'orientació en l'espai.
Entorn social i territorial. UF 1: Entorn social i territorial. RA5: Coneix
i respecta els referents culturals de la societat catalana i d'altres cultures
per desenvolupar la tolerància, crear identitat col·lectiva i millorar la
cohesió en el centre i en la comunitat local.
Estratègies i eines de comunicació. UF 2: Comunicació escrita RA2: Elabora
diferents tipus de produccions escrites en llengua catalana i castellana.
Estratègies i eines de comunicació. UF 2: Comunicació escrita RA5: Realitza
la lectura de textos literaris (teatrals, poètics i narratius) representatius
de la literatura en llengua castellana i catalana, tot generant criteris
estètics per a la construcció del gust personal. Aquest resultat d'aprenentatge
s'assoleix en part ja que l'obra de Joan Bodon no forma part de la literatura
catalana o castellana.
