Us proposem conèixer el poeta Vicent Andrés Estellés, una de les figures més importants de la poesia catalana contemporània amb una cançó i una pel·lícula documental. Estellés va saber expressar com ningú la vida quotidiana, l’amor, la fam, la repressió i l’esperança del poble valencià.
Va néixer a Burjassot el 1924, i va morir a València el 1993. Fill d’una família de forners, va treballar en diversos oficis abans de dedicar-se professionalment al periodisme. Va treballar al diari Las Provincias, on va arribar a ser redactor en cap.
Paral·lelament a la seua feina periodística, va desenvolupar una obra poètica extraordinàriament extensa. La Guerra Civil, la postguerra franquista, la censura i les dificultats de la vida quotidiana van marcar profundament la seua escriptura. Però la seva poesia també és una celebració de l’amor, del desig i dels plaers senzills.
Entre les seves obres més conegudes destaquen Llibre de meravelles (1971), La clau que obri tots els panys i Mural del País Valencià.
Us proposem escoltar aquesta cançó, amb lletra seva: Ovidi Montllor "Els amants", que també el podeu veure i escoltar en aquest vídeo de Projecte 3 Fotografia-Craig Robert.Un dels seus versos més cèlebres és "No hi havia a València dos amants com nosaltres", el podeu escoltar en la veu d'Ovidi Montllor i llegir-ne la lletra. Aquí també podeu veure el documental "Seràs per sempre", dirigit per Francesc Felipe, i on Sénia Mulayali fa un recorregut en furgoneta rere les passes del poeta de Burjassot.
Aquest és el poema proposat de Vicent Andrés Estellés, tret de versos.cat:
Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
I a vosaltres, quin poema d'Estellés heu descobert? I quina cançó feta a partir de l'obra del poeta de Burjassot voleu destacar? Per quin motiu?
Qui van ser López-Picó, Petrarca, Riba o Bécquer? Busca un fragment curt de l'obra dels quatre personatges, escriu-lo a la llibreta, i comenta'n un d'ells i explica'l breument.
