Poema del llibre, avui descatalogat, Botons de tiges grises (Proa, 1977), d'Olga Xirinacs. Aquest llibre d és el primer en solitari de l'Olga Xirinacs, els poemes va ser premiats amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lausana del 1976.
1. En aquest poema hi trobareu molt vocabulari a investigar. Escriviu-lo a la llibreta i busqueu el signifivat al diccionari d'aquestes paraules:
Aquest és el vocabulari que hem anat treballant a classe buscant-ne el significat:
Homínid: Família de mamífers de l’ordre dels primats, del grup dels catarrins, que actualment comprèn un sol gènere vivent (Homo), amb una sola espècie (Homo sapiens) i una sola subespècie, l’home (Homo sapiens sapiens).
Bellugadís: Que es mou o es belluga contínuament, que no està mai quiet.
Nariu: Forat del nas.
Plorós: Amb les llàgrimes als ulls, amb senyals d’haver plorat.
Xiuxiuejar: Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú. Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.
Immensitat: Qualitat d’immens. La immensitat del món. La immensitat de l’oceà. La immensitat de les seves riqueses.
Güell: Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata.
Tosc: Mancat de poliment.
Xiroi: D’un temperament alegre, trempat, com infantívol, que fa gràcia.
Fitar: Mirar de fit a fit (fixament).
Lluent: Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.
Blava (femení de blau): Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus.
Vagar: Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria.
Glacera: Massa de glaç continental formada per compactació i recristal·lització de la neu en una regió de neus perpètues, que es mou lentament per gravetat rost avall, de dimensions que van d’alguns hectòmetres al miler de quilòmetres.
Cavalcar: Algú, ésser portat sobre l’esquena d’un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.
Això no és una cadira, i com be diuen en aquest vídeo de The Chipstone Foundation "As you can see, it can be a tree, a symbol of power, a commodity, a document, a treatment, a sculpture, and much, much more." Hi estàs d'acord? Pot una cadira ser un arbre, un símbol de poder, una comoditat, un document, un tractament de salut, una escultura? Quina és la teva opinió? Deixa-la als comentaris.
Harry McNish amb Mrs. Chippy. Foto: Perce Blackborow
“Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”, aquest és l’anunci que Ernest Shackleton (1874-1922) va publicar per reclutar la tripulació de l’Endurance.
Les restes de l’Endurance es van localitzar fa un parell d’anys, i aquest cap de setmana han estat notícia ja que al London Film Festival s’hi ha estrenat la pel•lícula “Endurance”, que mostra amb gran qualitat les imatges d’un vaixell que s’ha pogut escanejar i fotografiar però que no s’ha pogut tocar ja que ha de romandre intacte com a patrimoni de l’Antàrtida. Veient les imatges m’ha agradat poder copsar el bon estat de conservació de l’Endurance i observar algun dels objectes de la tripulació, com una pistola o una botina. Veritables relíquies d’uns herois.
En l’expedició de 1914-17 de l’Endurance hi viatjà un gat, Mrs. Chippy ( ?-1915), propietat del fuster de la tripulació Harry McNish (1874-1930). Al Harry McNish, tothom li deia Chippy. D’aquí veia el nom del gat, que no gata.
Naufragat el vaixell Shackleton va decidir matar a trets els cadells de gos i el gat, ja que no haurien resistit el llarg viatge que els va tocar fer en les pitjors condicions. Harry McNish es va encarar amb Shackleton arran de la decisió de matar el gat. McNish va ser capaç de defensar el seu gat, però no va poder fer-hi res.
Com és sabut, la tripulació va salvar la vida, amb unes peripècies que han esdevingut un clàssic de la història dels pioners antàrtics. I el fuster McNish va jugar un paper molt important a l’expedició, abans i després del naufragi de l’Endurance.
La discussió entre Shackleton i McNish no va ser oblidada, i li van negar a McNish la Polar Medal. Aquí no es va complir la darrera part de l’anunci de reclutament de la tripulació: “Honor i reconeixement en cas d’èxit”. Però no passa res, ja que sembla ser que aquest anunci no va existir mai. Sigui com sigui jo penso que es mereix la medalla.
Els professors Rob Goffee i Gareth Jones ens parlen al seu article publicat al New York Times de com crear el millor lloc de treball del món. i ho fan destacant sis punts que cal tenir presnets alhora de crear l'empresa dels teus somnis.
Llegir l'entrevista, buscar el significat de les paraules que no entens, extreure tres idees bàsiques i realitzar debat oral sobre el tema de la pirateria.
Diuen que a George Mallory li van preguntar perquè volia escalar l'Everest, i ell va respondre: "Per què és allà". El 8 de juny del 1924, els escaladors britànics, George Mallory i Andrew
Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar
l'ascensió al cim més alt del món, l'Everest, per la cara nord. Mai no
van tornar. Les misterioses circumstàncies de la desaparició han deixat
sense resoldre una de les grans incògnites de la història de
l'alpinisme. És impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos
alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els
primers a fer el cim de l'Everest, gairebé trenta anys abans que ho fes
Sir Edmund Hillary.
Us proposem escoltar aquest àudio del programa de Catalunya Ràdio "En guàrdia" d'Enric Calpena,, amb Josep Maria Solé i Sabaté,
historiador, i Dani Martí Garín, periodista i professor de la Facultat
de Comunicació Blanquerna.
Informació relacionada:
Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:
Hem vist llegit les lletres d'aquest parell de cançons, Boig per tu i Una lluna a l'aigua. Compararem les dues lletres per tal d eveure coses en comú o principals diferènces. D'aquesta manera entrarem millor a entendre el contingutv i les metàfores que contenen.
Juan Luis diu que les dues cançons transmeten un missatge sobre l'estar enamorat, i que a ell li trasnmet més la cançó de Txarango ja que des del principi la cançó comunica alegria i emoció, bona vibració i alegra d'alguna menera el dia. I a vosaltres, quina us agrada més?
Video cançó orignal de SauVideo amb la lletraLletraVideo amb la lletraLletraLletra en anglès
La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per
celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco impulsen cada any un seguit d'activitats. Cada any s’encarrega un poema a un autor que es tradueix a nombroses llengües,
mostrant la riquesa mundial de la poesia. Aquesta petita publicació és una eina molt útil a classe, ja que ens permet treballar un poema i disposar d'una acurada traducció a moltes de les llengües maternes de l'alumnat. La poesia es tradueix a l'alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, asturià, castellà, danès, euskera, francès, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità, quitxua, romanès, ukrainès i wòlof.
MFG - Mòdul formatiu: 1 Estratègies i eines de comunicació UF 2: Comunicació escrita RA1: Comprèn el que llegeix, en llengua castellana i catalana, tot diferenciant les idees principals de les secundàries i aplicant estratègies de lectura comprensiva.
Joan Bodon
(1920-1975) es considera el més emblemàtic dels escriptors occitans
contemporanis, a banda d’un del puntals que han situat la literatura occitana a
la modernitat contemporània, accedint-hi sense renunciar a les arrels. Als
quinze anys escriu el seu primer poema, de temàtica occitana. Entre contes,
novel·les i poemes publica en vida vuit llibres, a part dels articles en
mitjans com els diaris “Le progrès Saint-Affricain”
(1972-1975) o el comunista “La voix du peuple” (1945-1958). En morir deixa
força obra sense publicar, però pòstumament s’han editat vuit volums, entre els
quals la seva poesia
complerta. Encara té obra inèdita, el gruix el forma cinc obres
que deixà inacabades. Per veure la seva bibliografia
podeu clicar en aquest enllaç.
Joan
Bodon neix a Crespinh, un poble a mig camí entre Albi i Rodès, on avui
s'hi pot visitar la seva casa natal, l'Ostal
Joan Bodon. El 1938 entra a l’Escola Normal de Rodès i el 1941
comença a treballar de professor a Castanet.
Esclata la II
Guerra Mundial i l’Alemanya nazi aconsegueix
ocupar França, una part dependria directament dels nazis i en l’altra s’hi
establirà el govern titella de Vichy (1940-1944). És aquí on li toca viure a
Joan Bodon. Es veurà obligat a participar en el Chantiers de la Jeunesse
Française, una mena d’alternativa al servei militar obligatori. En acabar
torna a fer de professor al mateix districte de Rodès , aquest cop a Durenca.
Per poc temps, ja que el 1943 és deportat a Breslau, l’actual
Wrocław polonesa, on passa poc més de dos anys realitzant treballs
forçats mitjançant el Service du Travail Obligatoire (STO). Alemanya
necessitava mà d’obra per engreixar la seva maquinària de guerra, ja que els
joves alemanys eren en un exèrcit que havia de cobrir diversos fronts bèl·lics
i d’ocupació. Per això a França el govern de Vichy va posar en
marxa el STO, del que Joan Bodon és deslliurat el 1945 per l’Exèrcit
Roig. Precisament serà a Breslau on escriurà el poema de que
reproduïm i traduïm, "La mar
de les galèras", escrit a Breslau el 1944 i publicat
el 1975.
La seva vida
és intensa fins el darrer moment, també en l’àmbit més personal, ja que es casà
amb Camilha Vidal, també professora, qui patí una malaltia psicològica la qual
cosa afectà les seves vides. Tingueren sis fills. Bodon és un home d’acció i
participa en el maig del 68 a Clermont-Ferrand, i el seu
nom comença a ser popular i els seus poemes musicats.
L’any 1968
s’exilia a Algèria per treballar de professor de ciències agrícoles. Bodon
arriba a una Argèlia que havia guanyat la independència feia sis anys,
després de 132 de colonització francesa (1830-1962). Eren anys de canvis i de
replantejar l’agricultura, i Bodon ho feu des de la seva feina a l’Arbatache,
zona productora d'oli d'oliva. A Argèlia mai deixà d’escriure, com ho constaten
les novel·les La Quimèra (IEO, 1974) i Las Domaisèlas (IEO,
1976), aquesta darrera inacabada i publicada pòstumament. Morí a l’Arbatache el 1975,
dins del taxi que el portava a l’hospital. Només tenia 54 anys. L’època argelina
de Bodon (1968-1975) ha estat estudiada per Francis Pornon, autor del llibre Algérie
sur les pas de Jean Boudou (Vent Terral, 2011). Actualment les
restes de Joan Bodon reposen al cementiri de Crespinh.
Una poesia de Joan Bodon:
Aquesta
poesia va ser escrita per Joan Bodon durant la seva deportació a Breslau, en un
centre de treball obligatori nazi. En mig de la tristesa i desesperació
motivada per la manca de llibertat, la guerra i l'ocupació nazi, Joan Bodon es
capaç de tenir un fil d'esperança. Les galeres són els treballs forçats a que
es veu sotmès. Encara avui en català "A galeres!" significa això: a treballar
forçat, castigat.
Illes
d'esperança dins del nis a la gola que suposa la deportació i el terror nazi.
Les sirenes aporten llum, però no se les veu enlloc, són un desig, un desig de
tendresa i llibertat entre la misèria. Joan Bodon sospira per resseguir el fil
de la llengua, de la llengua més íntima que és la llengua materna, per retornar
a la seva terra, per retornar a Occitània, per això recita aquest poema a una
senzilla embarcació, que ha de ser la que simbòlicament el tregui de Breslau
travessant el mar de dolor i treballs forçats en que es veu immers. Finalment,
Joan Bodon ho aconseguirà, però aquesta ja és una altra història.
Versió original en occità.
La mar de las galèras:
Aquelas
illas perdudas
sus la mar
de las galèras,
e las filhas
totas nudas
que sembla
que vos espèran...
Las serenas
endormidas
sus la mar
de las galèras,
tròp leu se
son demesidas
dins la sal
de las misèrias.
Tu, naviòl,
cal que me prengas
sus la mar
de las galèras...
Segrai lo
fial de la lenga
per tornar tocar
la tèrra.
Breslau,
1944
Joan Bodon,
Sus la mar de las galèras (1975).Poèmas, IEO
Edicions-Ostal Joan Bodon, 2010.
Traducció al català.
La mar de les galeres (*)
Aquelles
illes perdudes
a la mar de
les galeres,
i les filles
totes nues
que sembla
que us esperen...
Les sirenes adormides
a la mar de les galeres,
massa de pressa es perden
dins la sal de les misèries.
Tu, barqueta, cal que em prenguis
a la mar de les galeres...
Seguiré el fil de la llengua
per tornar a tocar la terra.
Breslau,
1944
(*) Els
italians diuen allò de "traduttore, traditore", i tenen raó. Per
copsar millor la traducció que he fet de l'occità, vull destacar aquestes
paraules:
Galères, el plural de
galèra, pot tenir diversos significats. Aquí fa referència a una situació
difícil, en aquest cas els treballs forçats que Joan Bodon va haver de
realitzar. Com hem vist l’escriu durant la seva deportació a Breslau. Ho he
traduït com a "galera", en referència a la pena que complia a Breslau
i sense distanciar-me del poema original, penso així es facilita la comprensió.
Serena: sirena.
Naviòl: petita
embarcació, nacelle en
francès.
Demesir: disminuir, minvar.
Activitats:
1.- Identifica i localitza en el Google Maps les pobles i ciutats més destacats
en la biografia de Joan Bodon (els has de buscar al text de més amunt).
Escull-ne un i fes una recerca a internat per poder explicar en 50 paraules
alguna cosa sobre aquesta població en una redacció.
3.- Què va passar a França durant la II Guerra Mundial? Explica-ho en un
màxim de 30 paraules.
4.- Què és el govern de Vichy? Explica-ho en un màxim de 30 paraules.
5.- Què va passar el maig del 68? Explica-ho en un màxim de 30
paraules.
6.- Busca en el diccionari
DIEC aquestes paraules i explica-les amb les
teves paraules, o bé copiant el que diu el diccionari.
-Emblemàtic
-Inèdit
-Contemporani
-Titella (en sentit figurat, ex. govern titella).
7.- Ara que
coneixeu qui va ser i on va viure Joan Bodon i hem treballat el poema,
destaqueu allò que us hagi cridat més l'atenció, en un mínim de 100 paraules.
8.-
Occitània segle XXI: Busca a Youtbe una cançó de la cantant aranesa Alidé Sans,
escolta-la i comparteix-la en alguna de les teves xarxes socials seguint les
indicacions del professor. Les escoltarem a classe.
Objectius d'aprenentatge:
A partir de la vida de l'escriptor Joan Bodon descobrir Occitània i
adquirir nocions i referències sobre a la llengua occitana i aspectes del
context històric de l'autor.
Ubicar localitats en un mapa i ser capaç de compartir-lo digitalment.
Conèixer quina és la realitat lingüística de la Val d'Aran, i ubicar-la
dins d'Occitània i Catalunya.
Criteris d'avaluació:
-Localitzar en mapes cinc localitats vincuades a Joan Bodon. Ser capaç
d’emmagatzemar-ho i compartir-ho digitalment a partir d'un enllaç.
-Identifica el territori cultural d'Occitània i la comarca de la Vall d'Aran.
-Coneix i valora positivament la diversitat lingüística i cultural.
-Reconeix el drets bàsics a partir de la deportació de Joan Bodon.
-Coneix nocions bàsiques d'història contemporània a partir dels grans
conflictes del segle XX viscuts per Joan Bodon.
-Llegeix amb entonació i sentit la biografia i poesia.
-Entén el missatge principal de la biografia i poesia.
-Escriu de manera ordenada i coherent per expressar un missatge inequívoc.
-Elabora textos senzills amb una estructura ordenada, tot utilitzant els
signes corresponents i la presentació adient.
-Seqüència un escrit per paràgrafs degudament ordenats amb els connectors
adients.
-Aplica les principals normes gramaticals i ortogràfiques.
Temporització: 4 hores.
Relació curricular amb els
mòduls de formació general dels Programes de Formació i Inserció (PFI):
Entorn social i territorial. UF 1: Entorn social i territorial. RA1: Aplica
amb l'ajut de mapes, conceptes geogràfics bàsica, físics i polítics,
relacionats amb l'orientació en l'espai.
Entorn social i territorial. UF 1: Entorn social i territorial. RA5: Coneix
i respecta els referents culturals de la societat catalana i d'altres cultures
per desenvolupar la tolerància, crear identitat col·lectiva i millorar la
cohesió en el centre i en la comunitat local.
Estratègies i eines de comunicació. UF 2: Comunicació escrita RA2: Elabora
diferents tipus de produccions escrites en llengua catalana i castellana.
Estratègies i eines de comunicació. UF 2: Comunicació escrita RA5: Realitza
la lectura de textos literaris (teatrals, poètics i narratius) representatius
de la literatura en llengua castellana i catalana, tot generant criteris
estètics per a la construcció del gust personal. Aquest resultat d'aprenentatge
s'assoleix en part ja que l'obra de Joan Bodon no forma part de la literatura
catalana o castellana.
.jpeg)
