Poema del llibre, avui descatalogat, Botons de tiges grises (Proa, 1977), d'Olga Xirinacs. Aquest llibre d és el primer en solitari de l'Olga Xirinacs, els poemes va ser premiats amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lausana del 1976.
Auxiliar en treballs de fusteria i instal·lació de mobles. Institut Pere Martell (Amb materials antics d'altres perfils PQPI i PFI).
dilluns, 13 d’abril del 2026
Botons de tiges grises
Poema del llibre, avui descatalogat, Botons de tiges grises (Proa, 1977), d'Olga Xirinacs. Aquest llibre d és el primer en solitari de l'Olga Xirinacs, els poemes va ser premiats amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lausana del 1976.
dimecres, 25 de febrer del 2026
Prevenció de riscos en fusteria: guia pràctica de seguretat al taller
![]() |
| Imatge: Via TecnoAlex |
En aquest article repassem les principals mesures preventives per garantir un entorn de treball segur i saludable.
1. Prevenció de talls i amputacions
Els talls i les amputacions són els accidents més greus i comuns en una fusteria. La planificació preventiva s’ha de centrar en la seguretat activa de les eines i en el comportament de l’operari.
Maquinària fixa (serres, tupí, raspall)
La majoria d’accidents es produeixen per l’anul·lació de proteccions o per treballar amb les mans massa a prop del punt de tall.
Mesures clau:
Protectors de disc: Tota serra circular ha de disposar de carcassa protectora i ganivet divisor per evitar el retrocés (kickback).
Empenyedors: És obligatori utilitzar utillatges d’empenyiment en peces petites per mantenir les mans allunyades de la zona de tall.
Sistemes de parada d’emergència: Polsadors tipus “bolet” fàcilment accessibles i frens de seguretat que aturin el disc en pocs segons.
Tecnologia de seguretat: Sempre que sigui possible, implementar sistemes com SawStop, que aturen el disc instantàniament en contactar amb la pell.
Eines manuals i elèctriques portàtils
Eines de tall (enformadors, xerracs):
Tallar sempre en direcció contrària al cos.
Mantenir les eines perfectament esmolades. Una eina esmussada requereix més força i augmenta el risc de relliscada.
Serres de calar i circulars portàtils:
No bloquejar mai l’interruptor en posició d’encesa.
Esperar que la fulla s’aturi completament abans de moure l’eina.
Subjecció de la peça:
Fixar sempre la peça amb sergents o gats.
No aguantar mai la peça amb la mà mentre es talla amb una eina elèctrica.
Equips de Protecció Individual (EPI)
Guants: Està prohibit utilitzar guants en màquines amb elements circulars en moviment (serres, torns, tupis) pel risc d’atrapament.
Roba ajustada: Evitar mànigues amples, joies i cabells llargs sense recollir.
Calçat de seguretat: Amb puntera reforçada segons la norma ISO 20345 per protegir contra la caiguda d’eines.
2. Prevenció de lesions d’esquena i sobreesforços
La manipulació de taulers pesats i mobiliari és una de les principals causes de lumbàlgies i hèrnies en el sector de la fusta. La prevenció es basa en reduir al màxim l’esforç físic directe.
Mesures organitzatives i mecàniques
L’objectiu és que el fuster aixequi el mínim pes possible manualment.
Ajudes mecàniques: Ús de transpalets, carretons elevadors o taules elevadores hidràuliques per mantenir el material a l’altura de la cintura.
Sistemes de ventosa: Molt útils per manipular taulers de grans dimensions sense forçar la columna.
Fraccionament de càrregues: Sempre que sigui possible, dividir les càrregues o demanar ajuda si el pes supera els 25 kg (límit general recomanat per l’INSST).
Tècnica correcta d’aixecament
Quan no hi ha alternativa i cal manipulació manual:
Peus separats: Un peu lleugerament avançat per guanyar estabilitat.
Doblegar els genolls: No flexionar l’esquena; l’esforç l’han de fer les cames.
Càrrega a prop del cos: Com més allunyat estigui l’objecte, més pressió suporten les vèrtebres.
Evitar torsions: No girar el tronc mentre es carrega pes; cal moure els peus.
Disseny ergonòmic del taller
Alçària de treball: Les taules de muntatge han d’estar adaptades a l’estatura del treballador per evitar postures encorbades.
Zones d’emmagatzematge: Situar els materials més pesats a les prestatgeries mitjanes (entre maluc i espatlla), mai a terra ni en punts massa elevats.
3. Riscos químics: el perill invisible
L’exposició a substàncies químiques és un risc menys visible però molt perillós a llarg termini per a les vies respiratòries i la pell.
Productes crítics
Vernissos i laques: Poden contenir dissolvents com toluè o xilè, que provoquen marejos i possibles danys neurològics. Els isocianats dels vernissos de poliuretà són potents sensibilitzants respiratoris.
Coles d’impacte: Sovint contenen dissolvents volàtils inflamables, amb risc d’atmosferes explosives i toxicitat per inhalació.
Resines i coles de muntatge: Poden incloure formaldehid, un carcinogen reconegut.
Mesures preventives
Substitució
Prioritzar productes a l’aigua o amb baix contingut en COV (Compostos Orgànics Volàtils).
Ventilació i extracció
Treballar en cabines de pintura amb flux d’aire adequat.
No aplicar vernissos ni coles en espais tancats sense extracció forçada.
Emmagatzematge
Guardar els productes en armaris ignífugs ventilats.
Mantenir els envasos ben tancats quan no s’utilitzin.
Equips de Protecció Individual (EPI)
Protecció respiratòria: Màscares amb filtres per a vapors orgànics (tipus A, codi marró), segons la fitxa de seguretat del producte.
Protecció cutània: Guants de nitril o neoprè (el làtex no protegeix contra dissolvents) i roba de treball adequada.
Higiene personal
Prohibit menjar o beure a la zona d’aplicació.
Rentar-se les mans abans de qualsevol pausa.
No utilitzar dissolvents per netejar la pell.
Tenir sempre accessibles les Fitxes de Dades de Seguretat (FDS) facilitades pel fabricant.
La seguretat en fusteria no depèn només de la normativa, sinó de la cultura preventiva del taller. Proteccions actives, bona ergonomia i control dels riscos químics són tres pilars fonamentals per treballar amb professionalitat i garantir la salut a llarg termini.
Treballar amb fusta ha de ser sinònim de qualitat i precisió, mai de risc innecessari.
Toni Romero
dimarts, 20 de gener del 2026
dimecres, 14 de gener del 2026
Preguntes sobre Groenlàndia
![]() |
| Mapa: Wikimedia |
Enllaços: Viquipèdia sobre Groenlàndia, narval
On es troba Groenlàndia?
Groenlàndia és un país independent?
Quina és la capital de Groenlàndia?
Quin és el clima predominant a Groenlàndia?
Quina llengua es parla principalment a Groenlàndia?
Quants habitants té aproximadament Groenlàndia?
De quin país depèn políticament Groenlàndia?
Si es desgela tot el gel, quants metres pot pujar el nivell del mar al món?
Quins animals relaciones amb Groenlàndia
![]() |
| Wikimedia |
divendres, 9 de gener del 2026
Coordenades cartesianes
1. El pla cartesià
El pla cartesià és un sistema que permet localitzar punts mitjançant dues rectes perpendiculars:
Eix horitzontal (eix X o abscisses)
Eix vertical (eix Y o ordenades)
El punt on es tallen els dos eixos s’anomena origen i té coordenades (0, 0).
2. Coordenades d’un punt
Un punt del pla s’expressa amb un parell ordenat (x, y):
x indica el desplaçament horitzontal (dreta si és positiu, esquerra si és negatiu)
y indica el desplaçament vertical (amunt si és positiu, avall si és negatiu)
Exemple: el punt A(3, 2) està 3 unitats a la dreta i 2 unitats amunt de l’origen.
3. Quadrants del pla
Els eixos divideixen el pla en quatre quadrants:
1r quadrant: x > 0, y > 0
2n quadrant: x < 0, y > 0
3r quadrant: x < 0, y < 0
4t quadrant: x > 0, y < 0
Els punts situats sobre els eixos no pertanyen a cap quadrant.
4. Representar un punt al pla
Per representar un punt (x, y):
Comença a l’origen (0, 0)
Mou-te x unitats horitzontalment
Després mou-te y unitats verticalment
Marca el punt
5. Exemples resolts
P(−2, 3): 2 unitats a l’esquerra i 3 amunt → 2n quadrant
Q(4, −1): 4 unitats a la dreta i 1 avall → 4t quadrant
R(0, −3): sobre l’eix Y
Coordenades cartesianes (enllaç Viquipèdia)




