Prevenció de riscos en fusteria: guia pràctica de seguretat al taller

Imatge: Via TecnoAlex

La fusteria és un ofici apassionant, però comporta riscos importants si no es treballa amb les mesures de seguretat adequades. Talls, amputacions, lesions d’esquena o exposició a productes químics són alguns dels perills més habituals.

En aquest article repassem les principals mesures preventives per garantir un entorn de treball segur i saludable.

1. Prevenció de talls i amputacions

Els talls i les amputacions són els accidents més greus i comuns en una fusteria. La planificació preventiva s’ha de centrar en la seguretat activa de les eines i en el comportament de l’operari.

Maquinària fixa (serres, tupí, raspall)

La majoria d’accidents es produeixen per l’anul·lació de proteccions o per treballar amb les mans massa a prop del punt de tall.

Mesures clau:

• Protectors de disc: Tota serra circular ha de disposar de carcassa protectora i ganivet divisor per evitar el retrocés (kickback).

• Empenyedors: És obligatori utilitzar utillatges d’empenyiment en peces petites per mantenir les mans allunyades de la zona de tall.

• Sistemes de parada d’emergència: Polsadors tipus “bolet” fàcilment accessibles i frens de seguretat que aturin el disc en pocs segons.

• Tecnologia de seguretat: Sempre que sigui possible, implementar sistemes com SawStop, que aturen el disc instantàniament en contactar amb la pell.

Eines manuals i elèctriques portàtils

Eines de tall (enformadors, xerracs):

• Tallar sempre en direcció contrària al cos.

• Mantenir les eines perfectament esmolades. Una eina esmussada requereix més força i augmenta el risc de relliscada.

Serres de calar i circulars portàtils:

• No bloquejar mai l’interruptor en posició d’encesa.

• Esperar que la fulla s’aturi completament abans de moure l’eina.

Subjecció de la peça:

• Fixar sempre la peça amb sergents o gats.

• No aguantar mai la peça amb la mà mentre es talla amb una eina elèctrica.

Equips de Protecció Individual (EPI)

• Guants: Està prohibit utilitzar guants en màquines amb elements circulars en moviment (serres, torns, tupis) pel risc d’atrapament.

• Roba ajustada: Evitar mànigues amples, joies i cabells llargs sense recollir.

• Calçat de seguretat: Amb puntera reforçada segons la norma ISO 20345 per protegir contra la caiguda d’eines.

  2. Prevenció de lesions d’esquena i sobreesforços

La manipulació de taulers pesats i mobiliari és una de les principals causes de lumbàlgies i hèrnies en el sector de la fusta. La prevenció es basa en reduir al màxim l’esforç físic directe.

Mesures organitzatives i mecàniques

L’objectiu és que el fuster aixequi el mínim pes possible manualment.

• Ajudes mecàniques: Ús de transpalets, carretons elevadors o taules elevadores hidràuliques per mantenir el material a l’altura de la cintura.

• Sistemes de ventosa: Molt útils per manipular taulers de grans dimensions sense forçar la columna.

• Fraccionament de càrregues: Sempre que sigui possible, dividir les càrregues o demanar ajuda si el pes supera els 25 kg (límit general recomanat per l’INSST).

Tècnica correcta d’aixecament

Quan no hi ha alternativa i cal manipulació manual:

1. Peus separats: Un peu lleugerament avançat per guanyar estabilitat.

2. Doblegar els genolls: No flexionar l’esquena; l’esforç l’han de fer les cames.

3. Càrrega a prop del cos: Com més allunyat estigui l’objecte, més pressió suporten les vèrtebres.

4. Evitar torsions: No girar el tronc mentre es carrega pes; cal moure els peus.

Disseny ergonòmic del taller

• Alçària de treball: Les taules de muntatge han d’estar adaptades a l’estatura del treballador per evitar postures encorbades.

• Zones d’emmagatzematge: Situar els materials més pesats a les prestatgeries mitjanes (entre maluc i espatlla), mai a terra ni en punts massa elevats.

  3. Riscos químics: el perill invisible

L’exposició a substàncies químiques és un risc menys visible però molt perillós a llarg termini per a les vies respiratòries i la pell.

Productes crítics

• Verns i laques: Poden contenir dissolvents com toluè o xilè, que provoquen marejos i possibles danys neurològics. Els isocianats dels vernissos de poliuretà són potents sensibilitzants respiratoris.

• Coles d’impacte: Sovint contenen dissolvents volàtils inflamables, amb risc d’atmosferes explosives i toxicitat per inhalació.

• Resines i coles de muntatge: Poden incloure formaldehid, un carcinogen reconegut.

Mesures preventives

Substitució

• Prioritzar productes a l’aigua o amb baix contingut en COV (Compostos Orgànics Volàtils).

Ventilació i extracció

• Treballar en cabines de pintura amb flux d’aire adequat.

• No aplicar vernissos ni coles en espais tancats sense extracció forçada.

Emmagatzematge

• Guardar els productes en armaris ignífugs ventilats.

• Mantenir els envasos ben tancats quan no s’utilitzin.

Equips de Protecció Individual (EPI)

• Protecció respiratòria: Màscares amb filtres per a vapors orgànics (tipus A, codi marró), segons la fitxa de seguretat del producte.

• Protecció cutània: Guants de nitril o neoprè (el làtex no protegeix contra dissolvents) i roba de treball adequada.

Higiene personal

• Prohibit menjar o beure a la zona d’aplicació.

• Rentar-se les mans abans de qualsevol pausa.

• No utilitzar dissolvents per netejar la pell.

• Tenir sempre accessibles les Fitxes de Dades de Seguretat (FDS) facilitades pel fabricant.

Conclusió

La seguretat en fusteria no depèn només de la normativa, sinó de la cultura preventiva del taller. Proteccions actives, bona ergonomia i control dels riscos químics són tres pilars fonamentals per treballar amb professionalitat i garantir la salut a llarg termini.

Treballar amb fusta ha de ser sinònim de qualitat i precisió, mai de risc innecessari.

Toni Romero 

Més informació