 |
| Ramon Comas. Link imatge. |
A partir d'un dels epitafis escrits pel poeta Ramon Comas i Maduell (1935-1978) hem fet un exercici, on hi han participat Turia, Mohamed A, Claudia, Izan, Ana, Dani, Victor, Javi, Alex, Brian, Jairo, Mohamed M i Izan.
Es tractava d'imaginar quina era la història de la persona que hauria inspirat l'epitafi del llibre Comptar les bigues (1968), de Ramon Comas i Maduell. Agafant fragments de totes les històries hem escrit un text únic copiant i enganxant frases.
Hem aconseguit crear entre tots una història inspirada en la poesia del poeta tarragoní Ramon Comas i d'alguna manera pensar en el futur. Bona feina!
Epitafi escrit per Ramon Comas i Maduell:
Era valent. I era just.
S'havia jurat ser lliure.
Però s'havia de viure!
Vet aquí de què s'ha mort.
Amb fe lluitava, i amb febre
que aviat va fatigar-lo.
No es tracta d eperdonar-lo,
perquè va escoltar el seu cor.
No era ell qui el feia callar.
Senzillament, fa plorar
Una vida una mort. Relat col·lectiu escrit a partir de l'epitafi:
Rondava
l'any 1942, era jove amb moltes ganes de viure, una persona molt generosa i simpàtica. Sempre tenia un somriure a la
cara. Ajudava molt a la gent i va viure molt feliç fins als 23 anys. Tenia molts amics i
famíla, una famíla que se l'estimava molt. I
era una bellíssima persona, i a l'hora de la veritat un tros de pa i era força intel·ligent. Era molt fort, era una persona treballadora i treballava del que fos. La seva autoestima
era extraordinària, com la seva manera de servir canyes. Era un
bon cambrer. Era una gran persona i feia lo que volia.
Vivia la vida tal i com volia i podia. Feia esport i de tant en tant
discutia amb la nòvia sobre coses de poca importància, ja que tenien
poques coses en comú.
Vivia
molt bé, ho tenia tot, però li faltava alguna cosa per estar del tot a
gust. De jove no havia anat de festa, ni ballava, ni res. Fins
que va morir la seva mare de càncer, llavors va començar a tenir un
comportament estrany. Un dia va
decidir anar-se'n de festa amb els seus amics. Va beure fins que no
podia ni caminar, i va ballar fins que li van sortir butllofes als peus.
Però ell no sabia que beure més alchol del compte tenia conseqüències.
Va deixar de treballar per viure al carrer i va
haver de demanar diners per a menjar. A mesura que va anar passant el
temps es va anar endinsant en el món de la droga, així els diners que
aconseguia per a menjar, els gastava en droga. Cada dia les coses anaven
a pitjor i va començar a anar amb prostitutes. A ell li agradava molt viure
però feia coses molt boges. Era molt atrevit i no es cuidava massa.
Tenia pocs amics. Com
que veia que això no anava enlloc va anar coneixent gent fins que va posar-se en una
banda. Va començar a gastar en màquines
escurabutxaques. Quan guanyava comprava droga i continuava jugant fins
que es va arruïnar, i no tenia ni diners ni per a les xeringues, pel que
es punxava amb els que trobava.
Estava sempre de festa i sempre rondava, però un dia va deixar de fer tot això i va posar-se malalt.
Llavors ja no va poder fer coses. El metge va trobar una malaltia molt dolenta i perillosa, per la que no hi havia cap medicament. Una malaltia estranya que només afecta l'u per cent de la
població, però que resulta mortal. El metge i li va dir
que la causa era no haver usat protecció. Havia agafat la SIDA.
Va caure malalt i va conèixer dues dones que el van convidar a un motel. L'objectiu
era matar-lo després de drogar-lo. Això va ser l'any 1981 al poble de
Salou, amb una xeriga en un braç ensangonat i dos cossos.
La seva mort va ser una desgràcia, però a ell aquesta idea
li feia gràcia. A ell no li van perdonar perquè ho feia tot sense
pensar.
L'Izan ha escrit un nou epitafi per al protagonista dels versos de Ramon Comas i Maduell, i sense saber-ho ho ha fet en un estoil que recorda els epitafis de Spoon River, del poeta americà Edgar Lee Masters:
 |
| Epitafi. Foto by |
Quan vaig néixer, tots reien i jo plorava.
Vaig viure de tal manera
que quan vaig morir,
tots ploraven i jo vaig riure.
