![]() |
L'Abderrahmane amb el seu llibre de Gerald Durrell |
Los secuestradors de burros, Madrid: Alfaguara, 2009. 177 pàgines, 9 €.
Auxiliar en treballs de fusteria i instal·lació de mobles. Institut Pere Martell (Amb materials antics d'altres perfils PQPI i PFI).
![]() |
L'Abderrahmane amb el seu llibre de Gerald Durrell |
Los secuestradors de burros, Madrid: Alfaguara, 2009. 177 pàgines, 9 €.
![]() |
Imatge: Gencat |
1. Les administracions públiques fan una oferta d'ocupació als diaris oficials, com el BOE (Boletín Oficial del Estado) o el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).
2. A cada convocatòria assenyalen el tipus de procés de selecció (oposicions, concurs, etc), els requisits, el termini, les dates i temari de les proves, el tipus de prova (entrevista, examen, proves físiques, etc.) i les persones que s'examinen.
3. Les proves de selecció.
4. Persones que han aconseguit una plaça, que entren a treballar e període de pràctiques i quan les acaben passen a ser funcionaris. En alguns casos abans de començar a treballar cal fer un curs.
Els funcionaris tenen una relació laboral?
La Llei considera que no hi ha relació laboral en els funcionaris (signen un nomenament), els treballs realitzats per amistat, relació familiar o bon veïnatge o els treballs realitzats per compte propi. Per tant la resposta és no.
On surt publicada l'oferta d'ocupació pública?
BOE, Boletín Oficial del Estado o el DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya són dos dels diaris oficials on s'hi publica oferta d'ocupació pública. es poden consultar per internet clicant als enllaços.
Algunes institucions on hi ha ocupació pública?
Gobierno de España (Podeu consultar la web dels diferents ministeris o de l'administració pública)
Generalitat de Catalunya (Podeu consultar la web dels diferents departaments o d'accés a la funció pública)
Consell Comarcal del Tarragonès (Convocatòries)
Foto: Viquipèdia |
![]() |
Djibi amb el llibre de Siré Komara. |
Siré Komara va escriure als 14 anys el llibre autobiogràfic Mes racines
(Les meves arrels). Komara va néixer el 1991 a Guinea i va estudiar al
Liceu Francès d'El Cairo. Aquest és el seu primer llibre. Ella l'ha volgut dedicar a
la seva família, als seus amics i a la memòria de Tonton Faouzi i Nafi
Keita. Djiby Thiam l'ha agafat a la Biblioteca de Salou i l'està
llegint: "M'agrada molt perquè explica com era la seva ciutat, Kankan,
a Guinea. Parla també del seu col·legi i que cada dia es
desperta a les 7 per entrar a l'escola a les 8". Djiby Thiam quan vivia al
Mbeuleukhe (Louga, Senegal) s'aixecava a les 7 per anar al col·legi, en canvi ara s'aixeca a
les 6 del matí. "Nosaltres ens aixequem a les 7 hores com a hàbit", diu
Siré Komara al seu llibre.
Mes racines. Paris: Cauris Editions, 2006. 54 pàgines, 8 euros.
Comentaris sobre "Salir del armario".
Jean-Pierre Belone, el veí.
Eloy Bastardo: Els veí és un personatge que fa canviar a Pignon, que estava punt de suïcidar-se. Li impedeix saltar del balcó dient que havia aparcat justament sota del seu balcó i que li abonyegaria el cotxe, cosa que era mentida. Ho va fer per ajudar a Pignon a la seva vida.El veí Jean Pierre, com que estava al cas de que volien acomiadar Pugnon el va ajudar a mantenir la feina. Li va dir: tinc una idea per a que no t'acomiadin de la feina: fes veure que t'agraden els homes. Pignon va dir que aquesta idea no li agradava, però com sabia que la feina estava en joc va fer cas al veí. Jean Pierre va dir: t'ensenyaré unes fotos, i li ensenya unes fotos de dos homes tocant-se el cul i li va fer un muntatge de les fotos posant-hi la cara de Pignon. Així a l'empresa, una fàbrica de preservatius, es pensarien que li agradaven els homes. Al final això li va servir a Pignon per a no perdre la feina. Pignon va anar a fer una visita al veí dient que moltes gràcies, ja que fins-i-tot havia aconseguit tenir una cita amb la seva exdona.
François Pignon, el protagonista
Mohamed Ait Daoud: Pignon és un personatge que treballava en una empresa des de feia molt de temps, en aquesta empresa el volien fer fora. Aleshores el veí veu que es vol tirar del balcó i li diu que no es tiri damunt del seu cotxe, que el trencarà. El veí va a casa seva i li diu, et convido a una copa i li proposa una idea per no perdre la feina, fer-se passar per homosexual i que se n'assabentin els companys de feina, La seva antiga dona també se n'assabenta, i el seu fill. No volien parlar amb ell però el seu fill va a casa seva ja que l'havia vist a la televisió a la desfilada gai amb un condó gegant al cap. Recupera el treball però al final el seu cap se n'assabenta de que no és homosexual ja que s'embolica amb una secretària.
Saïd Achouitar: El senyor Pignon es vol tirar del balcó, el veí diu: no ho facis perquè sota el balcó em trencaràs el cotxe! El volen fer fora de la feina i el va aconsegueix convèncer-lo de que no el facin fora fent-se passar per homosexual. El fill i la ex-dona de Pignon pensen que és homosexual, però realment només ho va fer perquè no el fessin fora de l'empresa.
Ismail Oumzout: Un dis ava convidar el seu fill a menjar a casa seva i van parlar de moltes coses i van fumar un porro. El dia següent van fer una festa en honor a Santini a l'empresa i quan acaba marxen tots menys Pignon i la senyors Bertrand, finalment s'acabaran embolicant a l'empresa i el director els sorprèn, descobrint que no és homosexual. Finalment Pignon aconsegueix parlar amb la seva exdona, la seva filla i al final de la pel·lícula es fan un a foto tots els de l'empresa menys els dos homes que havien pegat a Pignon.
Juan Luis: Abandonado por su mujer, ignorado por su hijo y despreciado por sus compañeros,con el despido sobre su cabeza, está a punto de arrojarse por la ventana, pero un vecino psicólogo jubilado, le aconseja fingir su homosexualidad para conservar su trabajo.
UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1
Continents
Imatge: Viquipèdia
Definició de continent: Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida. No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. (Definició de l'Enciclopèdia Catalana).
Els continents:
Més informació: Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana.
Definicions d'oceà: Cadascuna de les cinc grans parts d’aigua compresa entre els dos grans continents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà Antàrtic.(Definició de l'Enciclopèdia Catalana)
Oceà, cos continu d’aigua salada que es troba en enormes conques de la superfície de la Terra.
(Continuous body of salt water that is contained in enormous basins on Earth’s surface).
(Definició de l'Encyclopaedia Britannica)
Els oceans:
Més informació: Viquipèdia.
Les formes del relleu de la terra es classifiquen per atributs físics característics com l'elevació, pendent, orientació, estratificació i tipus de sòl. (Viquipèdia)
Principals unitats de relleu del planeta
Principals unitats de relleu d'Espanya
Principals unitats de relleu de Catalunya
Galeria de cinc muntanyistes que han fet l'Everest i enllaços interessants:
Llista de les muntanyes més altes del món
L'Everest al National Geographic
Òscar Cadiach a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia.
Araceli Segarra a la Gran enciclopèdia catalana i Viquipèdia.
Edmund Hillary. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el nepalès Tenzing Norgay.
Tenzing Norgay. La primera persona en coronar l'Everest, el 1953, juntament amb el neozelandès Edmund Hillary.
Òscar Cadiach (Twitter, Instagram). El primer català en coronar l'Everest, el 1985, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès. Ha estat també el primer alpinista català en coronar els catorze vuit mils del planeta sense servir-se d'oxigen suplementari. Viu a Tarragona.
Araceli Segarra (Twitter, Instagram). La primera catalana en coronar a l'Everest, el 1996. Nascuda a Lleida.
Kilian Jornet (Twitter, Instagram). La persona que ha coronat l'Everest dos cops en menys interval de temps. Sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari, superant les marques dels xerpes Pemba Dorje i Lakpa Gelu. També ha estat la tercera persona que l'ha coronat més ràpid, després de Hans Kammerlander (16h 45′) i Christian Stangl (16h 42′).
UF 1. Entorn social i territorial. RA1 CA1
Vocabulari del poema L'alzina del bosc
Alzina: "És un tipus d'arbre que com a fruit fa les aglans (en castellà bellotas), que agraden molt als esquirols" (Definició de Kevin Amador). Veure Viquipèdia. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Alzina al terme municipal de la Secuita. Foto: E. Boada |
Límit: Part extrema on acaba un territori o extensió qualsevol. Aquí fa referència al límit on es troben cel i dels arbres. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Capçada. "És la copa d'un arbre, en aquest cas de l'alzina". Definició de Mohamed Ait Daoud. Veure Viquipèdia. Apareix en plural, capçades, al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Gaig. Ocell. Apareix en plural, gaigs, al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Cadernera. Ocell. Apareix en plural, caderneres, al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Cadernera. Foto: ViquipèdiaMerla. Ocell. Apareix en plural, merles, al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Pit-roig. Ocell.
"És un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa" (Fragment de la definició de Viquipèdia, aquí la trobareu complerta). Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.
![]() |
Pit-roig. Foto: Viquipèdia. |
Tudó. Ocell de la família dels colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit. Apareix en plural, tudons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.
![]() |
Tudó. Foto: Viquipèdia |
Falcó. Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, d’ales punxegudes i cua llarga i estreta. Apareix en plural, falcons, al poema L'alzina del bosc, p. 13. Enllaç.
![]() |
Falcó. Foto: Viquipèdia |
Feréstec. No domesticat. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Emboscat. Cobert de bosc, dins del bosc. Apareix al poema L'alzina del bosc, p. 13.
Diferències entre un mapa antic i modern:
Mehdi. "Pel que fa al mapa de Catalunya antic hi sortia Perpinyà, en canvia ara no".
Maximus. "Els noms escrits en el mapa antic són diferents, en canvi ara els noms són més moderns, els actuals".
Moha A. "Ara amb Google pots veure les cases, en canvia abans teníem molt poca informació".
![]() |
Foto: Eduard Boada. Creative Commons |
![]() |
Imatge: Wayne Wilkinson. ![]() |
Foto: Eduard Boada. Creative Commons |
![]() |
Imatge extreta del blog Si ministre. |
![]() |
Foto de MyJon. Sota llicència CC. |
![]() |
Foto de Veebl. Sota llicència CC. |
Dibuix de Khalid Biki |
![]() |
Foto: @eduardboada |
![]() |
Foto: Eduard Boada CC BY-NC-ND 4.0 |
![]() |
Foto: Eduard Boada CC BY-NC-ND 4.0 |