 |
| Foto treta de: Los nombres de las cosas |
A partir d'aquesta foto i de l'article "I ara ve la resta de la teva vida" (el teniu complert en paper) de Xavi Ayén, on parla del llibre que acaba de publicar Laura Ferrero, us plantejo fer un exercici on hi entri en joc la imaginació.
Imaginem-nos deu anys més grans i parlem d'algun aspecte (o espectes) de la nostra vida futura en un mínim de 100 paraules. Clar, haurem de plantejar-nos coses com: Tindrem algun títol acadènmic a la butxaca? Amb qui estarem vivint? Treballarem? Només per dir-ne tres.
Ho farem a la llibreta i qui ho vulgui el pot envar com a comentari al blog.
Ho farem a la llibreta i qui ho vulgui el pot envar com a comentari al blog.
"Con treinta años Laura deja a su pareja y abandona Ibiza para mudarse
a Nueva York. Su juventud ha estado marcada por la relación con su
padre, un hombre intolerante; su madre, que desapareció para regresar
cinco años después; y Pablo, su hermano, que encuentra en la pintura la
manera de luchar contra la enfermedad mental que padece.
En
Nueva York, Laura empieza a trabajar en una editorial y a asistir a las
clases que Gael, un misterioso conocido de su madre, imparte en la
Universidad de Columbia.
¿Quién es Gael? ¿Qué sabe él de todo lo que ha ocurrido en su familia?"
Jo penso que la foto intenta expressar que encara que siguis una persona gran no tens perquè tenir mentalitat de gran sino qué pots tinre una ment mes oberta i sobretot no ficar-te objectius.
ResponEliminaLa foto jo l'interpreto com a dos ancians que quan eren joves s'estimaven i eren joves van ser novis, però per coses de la vida no es van casar i cada vegada que es creuen fan veure com que no es coneixen però recorden tot el que van fer de joves.
ResponEliminaJo crec que l'Eloi té raó, ja que per exemple si tu estimes a una persona però a l'hora estazs amb un altre, no has de pensar en els altres, has de pensar en el que tu vols realment i fer o estar amb qui tu creguis que realment estimes.
ResponEliminajo penso que a la fot es veu que aquelles dos persones es coneixien i que despres de tants anys ja ni es coneixen entre si .
ResponEliminajo crec que la claudia te rao perque la gent que s'estima i no pot estar junta doncs fa con si no es coneix
ResponEliminaEloi, diuen que envellir és no tenir projectes. Bona apreciació.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn la imatge es pot veure a un home vell hi ha una dona vella que crec que anteriorment eren parella, i aquestes dues persones s'an racorden de quan eren joves i el dos ballaven junts.
ResponEliminajo crec que la foto vol dir que, es igual que siguis jove o vell que la vida es una y tens que viurala com vulguis. Per exemple la foto hi han dos ancianis y dos sombras ballan, que vol dir don igual la edad que tinguis que pots fer lo que vulguis y quan vulguis, y tens que disfrutar-la.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaLa meva opinió sobre la imatge és que les dues persones majors en el passat es coneixien. Quan eren joves tenien una connexió especial, d'aquells sentiments de pelicula. En l'ombra expressa que tenien màgia i eren l'un per l'altre. Però les coses es van deure de desviar, una cosa molt forta devia passar perquè el seu llaç tan fort es trenqués i no tornessin.
ResponEliminaLa meva conclusió és que són d'aquests amors veritables que en passar el temps, ja no mires a aquesta persona que tant vas estimar en el passat perquè mai la vas oblidar ni ho podràs fer. També entenc que el temps passa per a la gent gran, però només físicament, perquè mentalment segueixen sent joves i amb moltíssims records que mai s'obliden, com mai podran oblidar el seu veritable amor.