"La nostra forma de ser i de fer les coses ens defineix exactament", això és el que comenta Samuel a partir de la pel·lícula Amélie,que segons ell deixa ben clar que cadascú té la seva pròpia personalitat. Potser caldria preguntar-ho a les dues persones que venen fruita i verdura, clars exemples de quin resultat obtenim segons com tractem els clients, que en definitiva no deixen de ser veïns del barri.
Hamza s'ha fixat en el paper de Raymond Dufayel, l'"home de vidre", que juntament amb Lucien, l'ajudant del venedor de verdures, ajuden a Amélie Poulain a aconseguir el seu objectiu: "Quan ajudes a la gent et sents molt bé", comenta en Hamza.
Petit video sobre les localitzacions d'Amélie a Paris.
Han participat: Hamza, Dani, Marcos, Samuel i Ivan.
Enllaços:
Lloc web oficial de la pel·lícula
Web El mundo de Amelie, de Thais Bonilla.
Entrada a la Viquipèdia
Aquesta pel·licula a mi m'ha agradat bastant ja que té un mica de tot tant misteri per saber qui era l'home de la cabina telefónica i també té comèdia i jo la recomanaria, pero he de destacar una frase que m'ha impactat bastant de la peli que es: "cuando alguien señala al cielo, el tonto mira al dedo" per tot aixó fa que aquesta peli se la recomeni als meus amics
ResponEliminaDoncs si, a voltes cal tenir amplitud de mires, cal anar més enllà de l'arbre per poder veure el bosc. Gràcies Ivan :-)
ResponElimina