 | |||||
| Harry McNish amb Mrs. Chippy. Foto: Perce Blackborow |
“Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”, aquest és l’anunci que Ernest Shackleton (1874-1922) va publicar per reclutar la tripulació de l’Endurance.
Les restes de l’Endurance es van localitzar fa un parell d’anys, i aquest cap de setmana han estat notícia ja que al London Film Festival s’hi ha estrenat la pel•lícula “Endurance”, que mostra amb gran qualitat les imatges d’un vaixell que s’ha pogut escanejar i fotografiar però que no s’ha pogut tocar ja que ha de romandre intacte com a patrimoni de l’Antàrtida. Veient les imatges m’ha agradat poder copsar el bon estat de conservació de l’Endurance i observar algun dels objectes de la tripulació, com una pistola o una botina. Veritables relíquies d’uns herois.
En l’expedició de 1914-17 de l’Endurance hi viatjà un gat, Mrs. Chippy ( ?-1915), propietat del fuster de la tripulació Harry McNish (1874-1930). Al Harry McNish, tothom li deia Chippy. D’aquí veia el nom del gat, que no gata.
Naufragat el vaixell Shackleton va decidir matar a trets els cadells de gos i el gat, ja que no haurien resistit el llarg viatge que els va tocar fer en les pitjors condicions. Harry McNish es va encarar amb Shackleton arran de la decisió de matar el gat. McNish va ser capaç de defensar el seu gat, però no va poder fer-hi res.
Com és sabut, la tripulació va salvar la vida, amb unes peripècies que han esdevingut un clàssic de la història dels pioners antàrtics. I el fuster McNish va jugar un paper molt important a l’expedició, abans i després del naufragi de l’Endurance.
La discussió entre Shackleton i McNish no va ser oblidada, i li van negar a McNish la Polar Medal. Aquí no es va complir la darrera part de l’anunci de reclutament de la tripulació: “Honor i reconeixement en cas d’èxit”. Però no passa res, ja que sembla ser que aquest anunci no va existir mai. Sigui com sigui jo penso que es mereix la medalla.
