Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell

L'Abderrahmane amb el seu llibre de Gerald Durrell

Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell (1925-1995), és el llibre que s'està llegint l'Abderrahmane Ouhda. És una novel·la publicada en anglès l'any 1968 de la quan se n'han fet nombroses edicions en diferents idiomes. L'edició en llengua castellana que llegeix l'Abderrahmane l'edita Alfaguara. El llibre comença quan la família Finchberry-White se'n va d'Anglaterra amb destí a un poblet grec, Kalanero. Kalanero està en una illa Melisa, i allí Amanda, David i Yani descobreixen que els rucs poden nedar...

Los secuestradors de burros, Madrid: Alfaguara, 2009.  177 pàgines, 9 €.

Algunes preguntes i respostes sobre l'ocupació pública

Imatge: Gencat

Com s'accedeix a l'ocupació pública?

1. Les administracions públiques fan una oferta d'ocupació als diaris oficials, com el BOE (Boletín Oficial del Estado) o el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

2. A cada convocatòria assenyalen el tipus de procés de selecció (oposicions, concurs, etc), els requisits, el termini, les dates i temari de les proves, el tipus de prova (entrevista, examen, proves físiques, etc.) i les persones que s'examinen.

3. Les proves de selecció.

4. Persones que han aconseguit una plaça, que entren a treballar e període de pràctiques i quan les acaben passen a ser funcionaris. En alguns casos abans de començar a treballar cal fer un curs.

Els funcionaris tenen una relació laboral?

La Llei considera que no hi ha relació laboral en els funcionaris (signen un nomenament), els treballs realitzats per amistat, relació familiar o bon veïnatge o els treballs realitzats per compte propi. Per tant la resposta és no.

On surt publicada l'oferta d'ocupació pública?

 BOE, Boletín Oficial del Estado o el DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya són dos dels diaris oficials on s'hi publica oferta d'ocupació pública. es poden consultar per internet clicant als enllaços.

Algunes institucions on hi ha ocupació pública?

Gobierno de España (Podeu consultar la web dels diferents ministeris o de l'administració pública)

Generalitat de Catalunya (Podeu consultar la web dels diferents departaments o d'accés a la funció pública)

Diputació de Tarragona

Ajuntament de Tarragona

Ajuntament de Reus

Ajuntament de Valls

Consell Comarcal del Tarragonès (Convocatòries)

Consell Comarcal del Baix Camp

Consell Comarcal de l'Alt Camp

Números català-amazig

‎

Foto: Viquipèdia

 ⵜⵥⴰ

 

 ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ

 

 

 

 

Coneixeu la traducció dels números del català a l’amazig?

Zero • 0 - ⴰⵎⵢⴰ (amya).

‎U • 1 - ⵢⴰⵏ (yan).

‎Dos • 2 - ⵙⵉⵏ (sin).

‎Tres • 3 - ⴽⵕⴰⴹ (kṛaḍ).

‎Quatre • 4 - ⴽⴽⵓⵥ (kkuẓ).

‎Cinc • 5 - ⵙⵎⵎⵓⵕ (smmuṣ).

‎Sis • 6 - ⵙⴹⵉⵚ (sḍiṣ).

‎Set • 7 - ⵙⴰ (sa).

‎Vuit • 8 - ⵜⴰⵎ (tam).

‎Nou • 9 - ⵜⵥⴰ (tẓa).

Deu • 10 - ⵎⵔⴰⵡ (mraw).

Onze • 11 - ⵢⴰⵏ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (yan d mraw).

Dotze • 12 - ⵙⵉⵏ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (sin d mraw).

Tretze • 13 - ⴽⵕⴰⴹ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (kṛaḍ d mraw).

Catorze • 14 - ⴽⴽⵓⵣ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (kkuz d mraw).

Quinze • 15 - ⵙⵎⵎⵓⵙ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (smmus d mraw).

Setze • 16 - ⵚⴹⵉⵚ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (ṣḍiṣ d mraw).

Disset • 17 - ⵙⴰ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (sa d mraw).

Divuit • 18 -  ⵜⴰⵎ ⴷ ⵎⵔⴰⵡ (tam d mraw).

Dinou • 19 - ⵜⵥⴰⴷ ⵎⵔⴰⵡ (tẓad mraw).

Vint • 20 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ (simraw).

Vint-i-u • 21 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵢⴰⵏ (simraw d yan).

Vint-i-dos • 22 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⵉⵏ (simraw d sin).

Vint-i-tres • 23 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⴽⵕⴰⴹ (simraw d kraḍ).

Vint-i-quatre • 24 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵇⵇⵓⵥ (simraw d kkuẓ).

Vint-i-cinc • 25 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⵎⵎⵓⵙ (simraw d smmus).

Vint-i-sis • 26 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⴹⵉⵚ (simraw sḍiṣ).

Vint-i-set • 27 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵙⴰ (simraw d sa).

Vint-i-vuit • 28 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵜⴰⵎ (simraw d tam).

Vint-i-nou • 29 - ⵙⵉⵎⵔⴰⵡ ⴷ ⵜⵥⴰ (simraw d tẓa).

Trenta • 30 - ⴽⵔⴰⵎⵔⴰⵡ (kramraw).

Quaranta • 40 - ⵇⵇⵓⵥⵎⵔⴰⵡ (kkuẓmraw).

Cinquanta • 50 - ⵙⵎⵎⵓⵎⵔⴰⵡ (smmumraw).

Seixanta • 60 - ⵚⴹⵉⵚⵎⵔⴰⵡ(sḍiṣmraw).

Setanta • 70 - ⵙⴰⵎⵔⴰⵡ (samraw).

Vuitanta • 80 - ⵜⴰⵎⵎⵔⴰⵡ (tamraw).

Noranta • 90 - ⵜⵥⴰⵎⵔⴰⵡ (tẓamraw).

Cent • 100 - ⵜⵉⵎⵉⴹⵉ (timiḍi).

Dos-cents • 200 - ⵙⵏⴰⵜ ⵜⵎⴰⴹ (snat timaḍ).

Mil • 1000 - ⵉⴼⴹ (ifḍ).

Un milió • 1.000.000 - ⴰⴳⵏⴷⵉⴷ (agndid).

Un bilió • 1.000.000.000 - ⵉⴼⴹ ⵉⴳⵏⴷⵉⴷ (ifḍ igndid).

Font: @El_Kojer https://www.artstation.com/elkojer/profile

Mes racines, de Siré Komara

Djibi amb el llibre de Siré Komara.

Siré Komara va escriure als 14 anys el llibre autobiogràfic Mes racines (Les meves arrels). Komara va néixer el 1991 a Guinea i va estudiar al Liceu Francès d'El Cairo. Aquest és el seu primer llibre. Ella l'ha volgut dedicar a la seva família, als seus amics i a la memòria de Tonton Faouzi i Nafi Keita. Djiby Thiam l'ha agafat a la Biblioteca de Salou i l'està llegint: "M'agrada molt perquè explica com era la seva ciutat, Kankan, a Guinea. Parla també del seu col·legi i que cada dia es desperta a les 7 per entrar a l'escola a les 8". Djiby Thiam quan vivia al Mbeuleukhe (Louga, Senegal) s'aixecava a les 7 per anar al col·legi, en canvi ara s'aixeca a les 6 del matí. "Nosaltres ens aixequem a les 7 hores com a hàbit", diu Siré Komara al seu llibre. 

Mes racines. Paris: Cauris Editions, 2006. 54 pàgines, 8 euros.