Imatge via AELC
Us proposem conèixer el poeta Vicent Andrés Estellés, una de les figures més importants de la poesia catalana contemporània amb una cançó i una pel·lícula documental. Estellés va saber expressar com ningú la vida quotidiana, l’amor, la fam, la repressió i l’esperança del poble valencià.
Va néixer a Burjassot el 1924, i va morir a València el 1993. Fill d’una família de forners, va treballar en diversos oficis abans de dedicar-se professionalment al periodisme. Va treballar al diari Las Provincias, on va arribar a ser redactor en cap.
Paral·lelament a la seua feina periodística, va desenvolupar una obra poètica extraordinàriament extensa. La Guerra Civil, la postguerra franquista, la censura i les dificultats de la vida quotidiana van marcar profundament la seua escriptura. Però la seva poesia també és una celebració de l’amor, del desig i dels plaers senzills.
 |
| Cartell del documental |
Us proposem escoltar aquesta cançó, amb lletra seva: Ovidi Montllor "Els amants", que també el podeu veure i escoltar en aquest vídeo de Projecte 3 Fotografia-Craig Robert.Un dels seus versos més cèlebres és "No hi havia a València dos amants com nosaltres", el podeu escoltar en la veu d'Ovidi Montllor i llegir-ne la lletra. Aquí també podeu veure el documental "Seràs per sempre", dirigit per Francesc Felipe, i on Sénia Mulayali fa un recorregut en furgoneta rere les passes del poeta de Burjassot.
Aquest és el poema proposat de Vicent Andrés Estellés, tret de versos.cat:
Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
I a vosaltres, quin poema d'Estellés heu descobert? I quina cançó feta a partir de l'obra del poeta de Burjassot voleu destacar? Per quin motiu?
Qui van ser López-Picó, Petrarca, Riba o Bécquer? Busca un fragment curt de l'obra dels quatre personatges, escriu-lo a la llibreta, i comenta'n un d'ells i explica'l breument.
"M'aclame a tu" cantado por Ovidi Montllor (letra de Vicent Andrés Estellés) habla sobre que entregarse por completo a quien amas y a tus raíces es la forma más pura de respetarte a ti mismo, por eso la he elegido entre otras, me parece algo bastante puro y real.
ResponEliminaYo a Ovidi Montllor y a Vicent Andrés Estellés no los conocía pero investigar me ha abierto una puerta a escuchar nueva música y a tener más referencias poéticas.
En mi opinión el poema "Tot esperant Ulisses" de Estellés interpretado por Novembre Elèctric transmite tristeza, pero también esperanza y amor por la tierra.
ResponEliminaMe gusta porque habla de la libertad y de luchar por lo que creemos.
Creo que es una canción bonita y emotiva que nos hace reflexionar porque va de amor y dices q si quieres a alguien no dejes de luchar por el.
Yo pienso que aveces nos complicamos la vida con discursos y explicaciones cuando al final lo unico que emporta es estar desfrutando y estar con la familia y agradecer de estar vivo y tirar hacia delante. El poema M'he estimat molt la vida me lo hace pensar
ResponEliminaM'ha semblat un text interresant perque parla de la importancia de la literatura valenciana i els seus aportacions a la nostra cultura. A mes , m'ha ajudat a valorar mes els escriptors valencians i m'ha despertat la curiositat per a coneixer millor les seves obres. Despres de lleguir lo m'he animat a llegir poemes
ResponEliminaHe descobert el poema (assumiras la veu d`un poble) i destaque la canço (M`aclame a tu) d`Ovidi Montllor, perque parla de la terra valenciana i dels sentiments
ResponEliminaEl poema Cançó de la rosa de paper, escrit per Estellés, parla d´una dona que tenia una rosa feta de paper de diari vell. la rosa simbolitza elsi records i la importáncia de les coses senzilles. El poema transmet sentiments de nostálgia pel passat . Jonatan Penalba té un video amb aquest poema al canal Cambra records.
ResponEliminaLa canço de pau albajos, POSTAL, hem ha fet pensar en que la vida son dos dies i que hem de fer les coses sense pensarles tant, per exemple cuan t'agrada algu intens por de no parlarli dons has de fero perque vivim demasido poc per estar tan pendents del que fem tambe la canço descriu una historia d'amor que es a primera vista y el compara ham estacion del any i llocs del mon
ResponEliminaEl llibre Muralles parla de la vida a València després de la guerra, marcada per la pobresa i la falta de llibertat. També tracta sobre l’amor i la importància de la llengua valenciana.
ResponElimina
ResponEliminaEntre los fragmentos de los 4 autores he elegido el de Gustavo Adolfo Bécquer, me ha recordado mucho a mi manera de escribir, todo ese mundo interior de fantasía que espera a que el arte lo vista de la palabra para poder presentarse decente ante la escena del mundo, me ha parecido una manera mu bonita de explicar cuando uno no sabe muy bien como sacar las cosas y en vez de precipitarse a dar malas palabras decide esperar, esperar a que ese arte vista nuestras fantasias.
Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870)
- Rimas y Leyendas
"Por los tenebrosos rincones de mi cerebro, acurrucados y desnudos, duermen los extravagantes hijos de mi fantasía, esperando en silencio que el arte los vista de la palabra para poder presentarse decentes en la escena del mundo."
Josep Maria López-Picó (1886-1959)
- De l'oblidança
"Un amor nou faré de l'oblidança,
una nova guspira del meu foc."
Francesco Petrarca (1304-1374)
- Cancionero (Fragmento III)
"Mas fue, a mi parecer, bellaquería
herirme a mí de flecha en aquel modo,
y a vos, aun armada, ni aun, ni aun,
mostrar el arco."
Carles Riba (1893-1959)
- Elegies de Bierville
"Sols el record és i dura, i l'esperança és qui mor."
-Gustavo Adolfo Bécquer – Rima XCI
ResponElimina''Podra nublarse el sol eternamente ;
podra secarse en un instante el mar''
He escollit aquest fragment perquè parla d’un amor molt fort i que sembla que no tingui límits. Bécquer diu que, encara que el sol s’apagui, el mar s’assequi o la Terra es trenqui, el seu amor continuarà existint.
Crec que vol expressar que els seus sentiments són molt intensos i que res no pot fer-los desaparèixer. M’agrada aquest fragment perquè utilitza situacions exagerades per demostrar com d’important és aquest amor per a ell.